BARÇA – PANATHINAIKÒS 5-1
Més Que Un Club comença amb força la fase de preparació per a la Champions, competició que es disputa a partir del mes de febrer i per a la què s’espera un FCB a ple rendiment amb la seva plantilla “curta”; curta però no pas tant com l’intel•lecte dels micos ensinistrats de la premsa esportiva barcelonina, contra els que en aquesta redacció es comença a covar, no ho negarem, un odi insà, quan després d’ha ver propiciat el retorn de Vichy a la llotja del Camp Nou i haver-nos regalat un estiu insofrible amb els seus xiscles ensenyant la queixalera delerosos de platans en forma de fitxatges no desitjats per l’entrenador, ara segueixin exercint de llepacigales del règim i de Gestapo a la cacera de desafectes, començant pel mateix entrenador. Per això, repetiu amb nosaltres l’ordre de Joan Salvat-Papasseit: “Escopiu a la closca pelada dels cretins”.
Malgrat la previsible allau d’emissions tòxiques que havien seguit a la derrota de dissabte, l’equip no es va deixar encomanar del sadomassoquisme del sossi-propietari i es va sobreposar a un mal començament que feia presagiar una nova concessió a inèrcies pancatalanistes en forma de regal, en aquest cas no a altres catalans, però sí a una antiga colònia, de manera que quan Gouvou va fer el 0-1 no vàrem ser pocs els qui vàrem pensar que potser el dolent dels almogàvers no va ser passar a coltell mitja Grècia, sinó haver-se oblidat de l’altra mitja. Aquesta pulsió psicòpata es va esvair així que els nostres nois varen procedir amb el rigor assassí de la Companyia Catalana, però no vol dir que no torni a surar en el partit de tornada entre llançaments de seients i monedes com als millors temps de l’Aris de Salònica. Pel que fa al Panathinaikòs, dient que és un gran equip de bàsquet, pensem que ja està tot dit.
COPENHAGHEN – RUBIN KAZAN 1-0
Quina no seria l’espectació desfermada per aquest xoc de colossos, que tractant-se dels altres dos equips del grup del FCB, aquest redactor s’ha assabentat del resultat exactament dos dies després, cosa que aprofitem per reclamar a Rival Petit una corresponsalia a la capital danesa amb equip de redactores indígenes, a manca d’altres alicients per comentar aquesta mena de partits. El matx el va resoldre el senegalès N’Doye al minut 87 entre el deliri dels apassionats danesos.
WERDER BREMEN – TOTTENHAM 2-2
Des de la batalla del Somme (1916), els enfrontaments entre anglesos i alemanys sempre registren guarismes elevats, i la visita dels yids a Bremen va respondre a les espectatives, amb un partit espectacular i tanmateix de resultar decebedor per a ambdues formacions. Per als alemanys perquè un empat a casa els pot sortir més car que el rescat de Grècia i per als anglesos perquè varen deixar escapar dos punts després d’haver-se avançat 0-2, amb Bale, Lennon, Van der Vaart i Crouch llençant atacs aterridors com els de la RAF sobre Dresden, i que tot i demostrar el potencial ofensiu dels arxirivals i veins de barri de l’Arsenal, només els va valer un punt.
TWENTE – INTER 2-2
El Twente, equip que evoca les mítiques pretemporades del Dream Team a Holanda, amb partits que acabaven 16-0 i embolics de faldes d’algun jugador. Típic conjunt holandès, de futbol amable, sobretot amb els seus rivals, que no perden ocasió d’emportar-se del país de les tulipes tants punts com poden. Si el futbol amable del Twente ens porta bons records, el de l’Inter ens porta tot el contrari. Si el futbol holandès és una expressió del bon gust, l’Inter ens ofereix el pitjor de l’espècie humana. Si el Twente és un equip simpàtic, l’Inter deu ser un dels equips més odiats del planeta. Sortosament, la humanitat té dipositades no pas poques esperances en Rafa Benitez per tal que repeteixi les seves gestes amb l’Spanish Liverpool (1 títol en 6 anys) i propulsi a velocitat supersònica els nerazzurri de cap a la Serie C.
BENFICA – HAPPOEL TEL AVIV 2-0
Malgrat la victòria, pèssim partit del Benfica en el seu retorn a la Champions. El porter Roberto va salvar els locals en innombrables ocasions davant els israelians, que varen veure’s també perjudicats per un àrbitre rus a qui Pilar Rahola encara no ha acusat d’antisemitisme, no se sap ben bé per quin motiu. Apart d’aquesta la única incògnita que resta per resoldre és la de la quantitat de litres de vodka que portava el rus dins el cos per no haver vist almenys un dels dos penals reclamats dins l’àrea del Benfica. L’esperpèntica actuació dels locals la va cloure el davanter paraguaià Cardozo, portant-se el dit als llavis per fer callar l’afició, la seva pròpia volem dir, no pas la visitant.
LIÓ – SCHALKE 04 1-0
“El Schalke hará furor” va ser la terrible advertència de Raúl González al més pur estil Roncero o Tomás Guasch, de manera que no és segur si estava reclamant un lloc a les assembles de majares de l’ASco o el Macarra, o directament a la redacció de Rival Petit. Liderat pel Mi7o, el Ferrari, “el que siempre tira del carro”, des de la posició de mitja puta, el Schalke ha perdut tots els partits de la Bundesliga i també el de Champions. Tanmateix, els valors i els fonaments que sostenen Alemanya són prou sòlids com per resistir el desprestigi que li podria ocasionar el Schalke de Raúl González, i pel mateix motiu és impossible en aquell país un engendre del tipus Solidaritat Catalana, ja que el partit de Laporta, López Tena, Uriel Bertran i Popota, tendria allà el seu equivalent en una candidatura amb Nina Hagen, Ulrike Meinhoff, Bernd Schuster i una cambrera mamelluda de l’Oktober Fest. Això que se’ns fa inversemblant, i no només perquè Meinhoff sigui morta, és ja una realitat a casa nostra, com a símptoma inequívoc de la nostra postració nacional, de la què ens treurà triomfant la nostra vella avantguarda nacional i flagell d’espanyols i botiflers: Esquerra Republicana de Catalunya.
BURSASPOR – VALÈNCIA 0-4
Partit sense color a Bursa, on el marcador el va obrir l’argentí Tino Costa xutant aproximadament des d’Istambul. Els turcs per no jugar ni tan sols jugaven brut i no varen tenir el detall d’una tanganeta de no res que portar-se a mos, ni quatre entrades d’aquelles que surten al Youtube. Ni tan sols ens varen oferir el gust gratificant de veure Joaquín abandonar el terreny de joc amb la cara ensangonada. És evident que tot forma part d’una campanya d’imatge per seduir la Unió Europea. El cas, és que la cosa no va tenir més interès que entretenir-se fent història-ficció i pensar que si els catalans no haguéssim estat uns inútils negats per a la geopolítica Bursa seria Catalunya igual que València, ja que en compte de romandre a Grècia hauríem arribat fins a Armènia, hauríem traslladat la capital de la Corona a Constantinoble i gràcies a la nostra situació geoestratègica ara podríem fer tot el que ens sortís de la cigala sense que ens ronsegessin ni els americans. Per exemple, expulsar tots els francesos.
MANCHESTER UTD – RANGERS 0-0
Empat a res a Old Trafford entre els de Sir Alex i els compatriotes d’aquest, l’escòria orangista de Glasgow. Els escocesos varen plantar el mur d’Adrià sencer davant la seva porteria i els anglesos s’hi van estavellar una vegada rere l’altre per a desesperació de la parròquia local, que va maleir l’ocasió perduda per fer un pub crawl per la ciutat, ja que tanmateix havia de quedar inundada de pixum i vòmits dels huns (seguidors dels Rangers), almenys haurien pogut aprofitar per oblidar per uns moments la mena de govern que tenen al seu país.
CLUJ – BASILEA 2-1
Sant Llorenç hauria somrigut mentre el rostien a la graella si hagués sapigut que almenys ell no hauria de comentar, ni tan sols presenciar, partits d’aquesta mena. Era el primer partit de la segona, i esperem que última participació de l’equip romanès a la Champions i es va desempallegar en dos minuts d’un equip suís que com la resta d’equips d’aquesta repulsiva nació, esperem que sigui exclòs de les competicions europees més aviat que depressa.
BAYERN – ROMA 2-0
Victòria treballada dels alemanys contra una incòmoda Roma, incòmoda sobretot per a qui ha de veure els seus partits. Els de Van Gaal s’alcen amb la victòria al tram final de l’encontre amb gols de Müller i Klose davant un rival que va renunciar a l’atac i que va deixar tot-sol en punta el desgraciat de Borriello, que sembla que va acabar demanant la samarreta a Van Buyten perquè el deixés exercir de central i poder tocar alguna pilota.
MSK ZILINA – CHELSEA 1-4
Els londinencs esclafen a domicili un equip txec la presència del qual a la Champions és més absurda que la possible presència de Reagrupament a les pròximes eleccions regionals del Principat.
OLYMPIQUE – SPARTAK 0-1
Els amics marsellesos afrontaven la Champions amb moltes espectatives, com a campions de França i amb un grup assequible on les dues places havien de ser per a ells i per al Chelsea. Un autogol del navarrès Azpilicueta al minut 81 contra el seu pressumible competidor per la 2ª plaça va deixar aquestes espectatives a l’alçada dels pronòstics optimistes de Zapatero.
MILAN – AUXERRE 2-0
El Milan, esdevingut refugi de desterrats de Can Barça (Rivaldo, Ronaldinho, Ibra …), es va desfer dels francesos amb dos gols del filòsof de capçalera i nou ídol de tota mena de gent poc recomanable, que respon al nom d’Zlatan Ibrahimovic, qui juntament amb els tres brasilers del Milan forma una societat que donarà moltes alegries a la premsa milanesa i no tantes al seu entrenador ni als seus directius. De moment ja ha mig amenaçat Arrigo Sacchi en un programa en directe. No cal dir tanmateix, que tots i cadascun dels gols d’aquest personatge seran recollits i clavats pels mitjans del Grup Godó com a punyals a l’esquena de Guardiola.
MADRID – AJAX 2-0
El millor equip de l’Univers no falla a la cita del calendari i ja al més de setembre és puntual a desfermar l’eufòria incotinguda entre les masses de cretins de Mordor, començant a acumular les dosis d’adrenalina i agents químics als cervells per instal•lar-hi d’aquí a febrer un divorci de la realitat prou sideral com perquè l’eliminació de vuitens tengui les dimensions tragicòmiques a què ens té acostumats. Ha començat doncs la sèrie de portades lisèrgiques d’Asco i Macarra, del “vamos a jubilar a Zidane”, etc. L’espectacle d’enguany serà per anar permanentment amb una bossa per al mareig. La nota simpàtica de la jornada la varen oferir els hooligans de l’Ajax abillats amb samarretes del Barça entrant al bar dels Ultrassur en operació de càstig.
SHAKHTAR – PARTIZAN 1-0
Poc a res dels de Txigrinski, que era baixa per lesió amb gol de falta d’un tal Serna que suposem que no deu tenir res a veure amb l’excentral de Barça i Sevilla, ja que en teoria es va retirar l’any 97 i era andalús, no croat com el del Shakhtar. Res més no es pot dir d’aquest partit entre dos ferms aspirants a disputar l’Europa League.
ARSENAL – BRAGA 6-0
Els gunners fan miques el Braga i situen en la seva exacta mesura el ridícul del Zeviya quan va ser expulsat de la competició per aquesta banda. Els anglesos (per dir-ne d’alguna manera) comandats per Sex Fàbregas, que fa dos gols i participa en els altres quatre, treuen de l’Emirates uns pobres portuguesos més esbalaïts que la cúpula del PSC i que com aquest, fan tard a adonar-se d’on els plouen les hòsties.
Signat: Ròdia
