BATE BORÍSSOV – BARÇA 0-5
Amb el molest soroll de fons de la polifonia de castrati que va succeir la roda de premsa de dissabte, l’equip de Guardiola, Laporta, Cruyff, Rijkaard i Txiki esclafa el campió bielorrús amb la mateixa claredat amb què el líder de les masses culers va posar al seu lloc la turba que, encapçalada pels eunucs mentals de la directiva, persegueix el millor president i la millor junta de la història del Barça. Entre aquesta turba hem caçat el traïdor Popota sortint descamisat del jardí minat de Dagoberto Escoria, significada fera godòtica i referència de la legió de discapacitats intel·lectuals llençats a la cacera d’en Pep. El nostre departament psiquiàtric constituït per UG i Més, han pogut detectar en el subjecte restes d’un trauma psicològic fossilitzat en un neguit existencial permanent, detonat per l’impacte de veure una fotografia d’un home llençat a l’oceà en l’Operació Condor i amb el qual guardava una semblança inquietant, començant a sospitar així que quan el tiet Videla anava a casa seva de visita i li deia a son “pare”, “Ché, mirá que se te paresse, el pibe”, mentia perversament.
MILAN – VIKTORIA PILSEN 2-0
D’aquesta gran victòria del Milan, a part de dir que els dóna el coliderat, podem dir que va ser a costa d’uns rivals que no poden presumir de la sala de trofeus de Més Que Un Club, però difícilment els seus seguidors deuen passar la vergonya aliena que passen els seguidors culers amb CI>50 davant les grotesques desfilades de simis de les seves assemblees de sosssis compromissaris.
NAPOLI – VILA-REAL 2-0
El Vila-Real avança a velocitat de creuer cap a l’Europa League amb un nou 2-0 advers, en aquest cas a la capital de la camorra i a càrrec de la blanquejadora de diners d’aquesta. Es desconeix si existeix cap relació entre la particular idiosincràsia del club napolità i les seves connexions amb l’economia local i la seva presència al darrer Gamper.
BAYERN – MANCHESTER CITY 2-0
El Bayern recorda a Europa que enguany la final és a casa seva i supera amb autoritat i dos gols de Mario Gómez el Chelsea de Manchester, que va aprenent partit rere partit que això de la Champions és una altra cosa, que de moment encara els ve gran, tan gran com la professió periodística als homínids que integren els renglers del Grup Godotis.
CSKA MOSCOU – INTER 2-3
Intol·lerable devessall de gols en un partit de l’Inter, que va trair els seus principis fundacionals posant-se 0-2, en compte de marcar el 0-1 i tancar-se al darrere i defensar-se a força cops de peu, colze, insults, escopinades i reiteració de protestes a l’àrbitre amb modes propis d’un redactor de l’Inmundo Vomitivo. És clar que al davant s’hi trobava un desordenat CSKA, tota una metàfora de la Rússia postsoviètica.
TRABZONSPOR – LILLE 1-1
Els turcs mantenen intactes les seves esperances de classificació i la redacció de RP les seves esperances que un emparellament d’aquest equip amb el Barça i el corresponent viatge als confins de Turquia finalitzi de la forma més feliç possible: amb tot l’equip de la transmissió de RAC1 en parador desconegut.
OLETUL GALATI – BENFICA 0-1
Triomf del Benfica a Romania per un resultat més curt que l’intel·lecte del sossietari d’encefalograma Pla que s’ha deixat usar de testaferro pels gàngsters quintacolumnistes que l’enemic ens té entaforats a casa nostra. Sembla que a hores d’ara el nostre heroi s’hi estaria repensant després que Guardiola adrecés cap a ell la ira de les masses.
MANCHESTER UNITED – BASILEA 3-3
Els devils es compliquen la vida en deixar-se remuntar un 2-0 en un segon temps que va evocar les seves grans nits de les finals contra el Barça i en què varen trobar a faltar el seu capità i guardià de la defensa, Vidic. Tanmateix salven un punt al darrer minut i tot i haver-se complicat la classificació, res no fa pensar que els de Ferguson no seran a vuitens. Aprofitem per dir que res no ens hauria fet més feliços que veure al Barça Guardiola de President i Sir Alex d’entrenador o director esportiu repartint calbots decapitadors entre tots els indigents mentals de la nostra premsa esportiva.
VALÈNCIA – CHELSEA 1-1
Roberto Soldado empata el partit de penal als instants finals i salva un punt per al seu equip en col·laboració amb el seu porter, acribillat pels visitants, com un Pep Guardiola sobrevivint assetjat pels rosegadors de l’inframón mediàtic barceloní.
BAYER LEVERKUSEN – GENK 2-0
Victòria dels alemanys més treballada que les feines que Santi Polla, Miguel Rico i els seus nois fan a la junta rosselliana, on el nostre talp va poder saber que en el darrer moment Javier Faus va intentar col·lar en l’ordre del dia de l’Assamblea de Majares l’aprovació d’una partida extraordinària per a lots de genolleres, no per als porters, i protectors bucals, no per als jugadors de bàsquet, sinó per als esforçats columnistes de cambra, per tal que puguin acomplir les seves obligacions laborals en condicions de seguretat i higiene més adequades.
ARSENAL – OLYMPIAKÒS 2-1
Els gunners aconsegueixen tres punts vitals aprofitant les seves poques ocasions. Partit pragmàtic i efectiu d’un Arsenal en hores més baixes que el CI mitjà de la redacció de l’Inmundo Vomitivo, suposant que aquest no hagi davallat espectacularment les darreres 24 hores.
OLYMPIQUE – BORUSSIA 3-0
Els marsellesos escombren contra pronòstic els campions de la Bundesliga i ens recorden els vells valors d’aquest esport mancat de tota coherència, com la premsa esportiva barcelonina, que acull bípeds capaços de servir-se un dia de les paraules de Guardiola per defensar el patrocini qatarí, i de blasmar-lo l’endemà per « immissir-se » en questions que no són feina de l’entrenador.
ZENIT – PORTO 3-1
Desfeta portuguesa a Leningrad, ciutat que a alguns lectors de La Vanguardia els ha de sonar per força ja que en aquest front de la II GM hi varen combatre els seus avis integrats dins la 250ª Divisió de la Wehrmacht, la coneguda com a División Azul.
XÀKHTAR – APOEL 1-1
Partit disputat d’igual a igual, amb defenses fèrries i joc sense concessions a espectacles improductius, amb el resultat d’empat a poc. La mena de joc que interessa a Santi Polla, o almenys això deia quan l’endemà de la derrota 4-2 i eliminació a Stamford Bridge (març 2005) predicava una “nova” cultura que enterrés el cruyffisme, sense que ha dia d’avui hagi estat enquitranat i emplomat públicament ni hagi demanat el perdó del poble, no sabem si per la seva cara de ciment armat o si perquè simplement el volum neuronal no li arriba ni per mocar-se el seu prominent nas.
OLYMPIQUE LIÓ –DINAMO ZAGREB 2-0
Els francesos superen amb claredat els croats i blablablabla, moment en què recordem que sí, en el seu article del camp de mines, Dagoberto Escoria suggeria, o més ben dit, afirmava, que les declaracions de Guardiola de suport a la millor junta de la història del Barça legitimaven l’actual tifa a ficar-se amb la feina de Guardiola i entrar dins el vestidor, imaginem que per proposar imaginatives solucions devant defenses tancades, variants en el joc i suggerir la incorporació d’un nombre indeterminat de jugadors brasilers.
MADRID – AJAX 3-0
Els de Llourinho segueixen amb pas ferm camí de la Décima esclafant un Ajax que semblava el dels 70, és a dir, com si encara hi juguessin els mateixos i amb l’afegit que segons sembla al Bernabéu no hi ha carros per als ferits, ni deixen la gespa alta, ni tenen replegapilotes cabrons, ni marcelos ni di maries fent teatre i és tanta la virtut que hom hi respira, que si no sabessis que et trobes a una de les principals concentracions neonazis d’Europa, ben bé diries que et trobaves al jardí de Getsemaní. La recent reviscolada en el joc i l’ànim messetaris coincideix amb el bon rendiment que els estan mostrant els quntacolumnistes que tenen instal·lats al nostre territori i que integren la totalitat de la junta de la gent normal, aprofitant-se del deteriorament mental progressiu de la massa sossietària tan diàfanament provat en l’Assemblea de Majares on el maltractament del català i de les més elementals normes de decòrum, i el linxament de qualsevol temptació de dignitat, varen ser la nota predominant en una jornada que serà recordada per la vénda de la samarreta i el nom de Més Que Un Club a una dictadura del Golf Pèrsic, el mateix dia que el ximplet parlava de valors i per moments la seva cara mutava en la de Vito Corleone parlant d’honor.
Signat: Ròdia
