DINAMO KIEV- BARÇA 1-2
Més Que Un Club passa a vuitens de la Champions després de superar una de les primeres fases més complicades que es recorden. Un gol de Xavi en fora de joc i a passada d’Abidal va servir per esmenar l’error del porter que fa dues setmanes va convertir Cristiano en el Drenthe d’enguany, poc després de que Messi fos entronitzat com a pilota d’or i dediqués el trofeu a familiars, companys, compatriotes, culers i, en general, a tothom excepte a una persona: Pep Guardiola. Iniesta i Piqué van completar sengles partits fluixíssims i Henry va escalfar banqueta.
Per dir-ho d’una altra manera: les úniques lliçons que es poden extreure d’aquest matx són precisament que les coses així no rutllen, i que caldrà que l’equip torni del mundialet i de la resta de les vacances nadalenques amb un millor tò i, a poder ser, posant el filial a jugar la Copa, que no està el tema per alegries i la condició física és la que és.
De fet, el millor del partit va succeïr a la sala de premsa, on Guardiola va donar unes lliçons que van suscitar aplaudiments a la premsa local i crítiques a la Brunete mediàtica hispànica, que no perd ocasió de demostrar què és aquesta cosa simpàtica amb la que segons alguns desorientats ens hem de federar.
INTER- RUBIN KAZAN 2-0
L’Inter de Mourinho passa ronda amb la més gran golejada que se li recorda. Un cop més, Eto’o va ser l’encarregat d’obrir la llauna. Pel que fa als russos, els queda el desconsol de ser expelits a l’abocador de la UEFA.
JUVENTUS- BAYERN 1-4
El Bayern de Van Gaal s’imposa clarament en el derbi de l’Eix. Un Eix que, d’altra banda, ha conegut millors moments, talment com aquests dos equips que s’han hagut de jugar un lloc després de quedar per darrera d’un equip francès empès pels aires feixistes que desprenen les evolucions del sarkolepenisme a que estan entregats hui en dia els parisencs. De fet, si torna a aparèixer un Hitler, un cop d’ull a la política parisenca fa pensar que hi hauria més que competència per fer de Petàin.
MACCABI HAIFA- GIRONDINS 0-1
Aquest és el típic partit per aprofitar i, en comptes de fer el resum, començar a despotricar contra el camarada Ròdia per desatendre les seves obligacions amb la Champions. No ho faré per un motiu: felicito els israelians per llur marca de cinc partits consecutius perdent per poc a res, mostrant ser un equip sòlid i difícil de batre l’entrenador dels quals caldrà seguir.
BESIKTAS- CSKA 1-2
Ara sí: denuncio el tovarisch Ròdia, que va ser vist per últim cop xop de xampany, enarbolant un cigar i ballant en companyia de noies lleugeres de roba després de la roda de premsa de Guardiola a Ucraïna. Si a mí em va caure la sanció de relatar les aventures de Xavi amb la Fúria, proposo que ell relati el modus vivendi dels periodistes esportius espanyols destinats al Mundial.
WOLFSBURG- UNITED 1-3
El United, com a bon equip anglès, segueix la tònica dels últims anys -només el Barça és capaç d’eliminar-los- i, acusant la baixa de Cristiano, passa com a primer de grup sense gaires dificultats. El hat trick d’Owen només pot tenir una lectura desde Catalunya: cal promoure que Raúl renovi el seu contracte. Addicionalment, no estaria malament que Guardiola convoqués Jonathan Soriano pel derbi metropolità i li donés uns minuts per veure si supera Tamudo a la taula de golejadors.
OLYMPIQUE MARSELLA- MADRID 1-3
La marxa imparable vers la Décima segueix amb la mateixa seguretat amb què l’Armada Invencible va posar la primera pedra del sandrisme intel·lectual fa una colla de segles. El gol de falta de Cristiano va donar peu a portades que mereixen l’atenció del becari de la lliga en particular, i del món de la psiquiatria clínica en general. Caldrà veure qui serà la propera víctima del chorreo de vuitens.
ZURICH- MILAN 1-1
Empat a poc a Zurich entre els suïssos, que es conformen amb mantenir la seu de la UEFA i altres organitzacions para-mafioses, i el Milan, que després dels problemes de Berlusconi amb el Vaticà intenta per totes les vies competir amb l’Església amb un equip que superi en veterania la colla del vaticà. Ronaldinho va marcar -de penal, és clar-, però ja fa temps que els d’El Mundo Deportivo no venen l’exclusiva de l’enèssim renaixement de l’ex-astre brasiler, magistralment venut per una pila de milions pel senyor Begiristain Mujika, també conegut com “Txiki”.
CHELSEA- APOEL NICOSIA 2-2
El màxim favorit d’aquesta Champions passa a la segona ronda -o sia, a la Champions de veritat- després de cedir un empat a casa d’aquells que et porten a desitjar amb totes les forces saber si Abrahamovich va apostar abans del partit a alguna casa d’apostes de Bangok. L’Apoel, això sí, perd la seva carrera de tullits contra el Pateti i es queda sense plaça per la UEFA.
AT. MADRID- PORTO 0-3
Curta victòria del Porto al Calderón, on va esclafar els locals amb la mateixa facilitat que la temporada passada. Els portuguesos, que creixen cada any, són l’únic rival al que no m’agradaria veure als vuitens. Al Pateti, no m’agrada veure’l per sobre de la tercera divisió. La seva afició de mónguers, que es van tirar mesos xiulant i massacrant l’entrenador que els havia retornat a la Champions, és el que mereix.
LIVERPOOL- FIORENTINA 1-2
El Liverpool de los españoles s’acomiada de la Champions com si fos un equip txipriota en comptes d’un anglès, després d’una participació més lamentable que la cobertura que ha fet TV3 de les consultes sobiranistes del cap de setmana. Els italians passen ronda com a primers de grup, però no cal perdre les esperances de que algú els esborri del mapa de cara als vuitens.
OLYMPIQUE LYON- DEBRENECI 4-0
Pallissa de l’OL, que segueix jugant molt bé tot i perdre un munt de jugadors cada temporada, a un Debreneci que ho va intentar, va donar el millor de sí mateix i, en fi, mereix un respecte. El mateix respecte que el doble de Pere Escobar, que segons l’EGM ha perdut un terç dels oients del programa esportiu nocturn de Catalunya Ràdio, passant de 55.000 a 32.000 en només dos mesos de feina amb la rellevant col·laboració d’Emilio Pérez de Rozas. El doble d’Escobar va passar de comentar els resultats, i va preferir fer un quart d’hora d’entrevista al bon Emilio, que estava a la porta del restaurant en què sopava -això sí, no va parlar amb la boca plena, tot i que segueix vocalitzant com si la tingués-, perquè fes uns comentaris d’aquests de nivell. A veure si al proper EGM aconsegueixen que només els escolti l’equip de campanya del sandruscu…
SEVILLA- RANGERS 1-0
El Sevilla acaba la seva participació al Grup de la Mort amb un poc a res contra els escocesos dolents amb un partit resolt amb un penal al minut set que explica moltes coses de la primera fase de la Champions i, especialment, de la necessitat d’apostar per un altre format.
STUTTGART- UNIREA 3-1
L’altre partit del grup de la mort. Res greu. 3 a 1 pels alemanys, i la culerada somiant amb veure Hleb pel Camp Nou als vuitens. Mala cosa: un no està en Champions per anar eliminant paquets com si fossim un Sevilla de la vida, sinó que cal desitjar partits dels que un es pugui recordar al cap dels anys.
STANDARD- AZ ALKMAAR 1-1
Acomiadat Ronald Koeman davant la sorpresa de tots els periodistes esportius barcelonins que van criticar Laporta per optar per Rikjaard en comptes de per l’heroi de Wembley, l’AZ va estar a punt de donar la sorpresa. tanmateix, un gol aconseguit a l’ultim minut pel porter de l’Standard situa els belgues a la UEFA, cosa que el porter va cel·lebrar amb una carrera d’exultant alegria mentre els seus companys arribaven al deliri. Ja en fred, i a l’entrenament del matí següent, el porter va ser vist corrent de poc exultant pànic mentre els seus companys el perseguien per trencar-li les cames per haver-los col·locat a la UEFA.
OLIMPIAKOS- ARSENAL 1-0
Poc a res dels grecs contra el filial de l’Arsenal, que ja havia fet els deures i va poder sortir a passejar per l'”infern grec”, com agrada dir-ne als analfabets funcionals de la premsa esportiva. Tanmateix, no perdem l’esperança: en breu podem veure Grècia fora de la UE a causa del seu monumental dèficit i, per què no somiar?, fora de les competicions europees.
