BARÇA – ARSENAL 3-1
El Barça de Guardiola i Cruyff posa la directa cap al mateix indret on el Barça de Guardiola i Cruyff va guanyar la primera Copa d’Europa. I ho fa tot degradant el líder virtual de la Premier a la condició de tifa de la lliga de les Estrelles i desquiciant el seu gran entrenador fins a la mourinyització més infrahumana i sense que en l’eliminatòria hom li pugui atribuir altre mèrit que el de ser el primer a treure de polleguera Pep Guardiola, per a desesperació de l’Special One que tant s’hi havia escarrassat fins ara amb èxit paral·lel al de la seva persecució al capdavant de la lliga.
Els blaugrana sotmeten un Arsenal desconegut i a la deriva, capitanejat per un noi d’Arenys que va viure el partit com una crisi existencial comparable a la d’un ximplet de les JNC patriota convençut, quan ingressa a l’aparell de la coalició dels millors. En el Dia de la Dona Treballadora les dones de la llotja varen tornar als llocs que els assigna la particular cosmovisió de la gent normal, si fa no fa la mateixa que 29 anys abans havia empès la brillant directiva de l’època a obligar un jugador del primer equip a casar-se per desfer els rumors sobre la seva homosexualitat. Amb aquest panorama, Messi va marcar un golarro que va fer reviure al ximplet de la llotja la seva joventut mirant els episodis d’Oliver&Benji, quan encara no somiava que un dia presidiria Més Que Un Club per vetar-hi l’accés a les masses llardoses i netejar-ne de negrots les categories inferiors, a més de fer uns calerons amb la venda d’entrades. Un golàs en temps de descompte de la primera part que va fer un muts i a la gàbia a tot el pestil·lent magma mesetari i el seus esquitxos que conformen la pericada, que es delien per l’eliminació dels nostres, però els de Guardiola superen amb tenacitat, aplom i jerarquia totes les adversitats: les lesions, les sancions, la hiperactivitat de l’entorn, el doble mur defensiu de l’Arsenal, un penal no pitat, les provocacions de Van Persie que li acabarien esclatant a la cara en forma de tarjeta vermella, i fins i tot l’autogol de Busquets que devia fer pantejar de gust el becari del diari GAL que havia vaticinat una possible eliminació per culpa de la “mala planificació” en el tema dels centrals per part del mateix Guardiola que havia estat deposseït del mateix Txigrinski que un dia abans acabava de capitanejar el Shaktar Donetsk cap als quarts de final. “Mala planificació” que segons aquesta preclara intel·ligència fa que s’hagin d’aliniar com a centrals Busquets i Abidal, jugadors que segons ell no hi estan prou capacitats. Aquesta informació, juntament amb altres, acreditaria les nostres fonts quan asseguren que la selecció de personal per a les clavegueres mediàtiques barcelonines corre a càrrec d’un equip d’experts format per David Madí, Toni Bolaño, un cosí de Raúl Tamudo i Popota.
TOTTENHAM – MILAN 0-0
El “suec” haurà de conformar-se a seguir per televisió les lliçons magistrals del “filòsof”, després que el Milan fes un dolorós tast de la seva pròpia medicina en estavellar-se amb insistència contra una mena de mur d’Adrià que el “suec” va ser incapaç de perforar ni una sola vegada. Una llàstima.
SHAKHTAR DONETSK – ROMA 3-0
La piconadora ucraïnesa tritura sense esforços una Roma que no passa de vuitens des de l’any que els va jugar contra el Millor Equip de l’Univers, cosa que diu prou dels mèrits continentals d’aquest equip, més ridículs fins i tot que els del Pateti, i que converteixen la incomprensible aura de grandesa que infon el nom de “la Roma” en un mite paral·lel al de les italianes, que tots sabem que en realitat es reprodueixen per espores.
SCHALKE 04 – VALÈNCIA 3-1
Poc després que el govern no-nacionalista de Camps, en nom de la llibertat li fes un “traje” a TV3, l’equip dels miners de Gelschenkirchen apaga el senyal del Blavència en jornades televisives de Champions com a mínim fins a la propera temporada. El retrocés per a la civilització que comporta el retorn del Mi7o a uns quarts de final d’alguna cosa 7 anys després, no minva tanmateix la satisfacció que per a tots els catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i per a l’Europa civilitzada en general, suposa el reconfinament de la blaverada al seu hàbitat natural dels forats més sòrdids de la capital del Túria, a mirar per canal pus liga i GAL TV els infectes partits de la lliga de les estrelles i a insultar a cor què vols els seus jugadors.
Signat: Ròdia
