Catalunya i Euskadi commemoren aquest cap de setmana el primer partit de futbol entre les dues nacions ara fa cent anys amb dos amistosos entre les seleccions masculina i femenina. “Cent anys junts”, titulava aquest diumenge el diari L'esportiu. No els falta raó, perquè ambdós territoris porten des de 1915 amb equips que no poden ser oficials, amb llengües minoritzades, amb reivindicacions nacionals minoritzades, amb repressions durant molts moments i amb un Estat gairebé en cap cas receptiu a repartir autogovern. Ara bé, els nacionalismes del Principat i el País Basc han passat també un segle amb actituds i estratègies ben diverses. I gairebé mai han actuat de manera coordinada.
Abans del partit dels equips masculins, Artur Mas i el seu homòleg basc Íñigo Urkullu han analitzat els moments polítics dels seus territoris i, segons la Generalitat, han coincidit a mostrar-se preocupats per la recentralització que ha endegat Mariano Rajoy. S'han posat d'acord en alguna cosa més? No ho sembla. S'hauran explicat les penes i s'hauran donat suport i poca cosa més. No fa l'efecte que d'aquesta reunió hagi de sorgir cap coordinació per fer front a l'Estat o cap línia d'acció conjunta. I tenint en compte que els uns viatgen rumb a la independència mentre que els altres s'embarquen en una reforma de l'Estatut, no és una sorpresa.
La reunió entre Mas i Urkullu i els moments actuals són un reflex d'un segle en què, després d'un auge nacionalista a finals del segle XIX, Euskadi i Catalunya han agafat sempre camins dispars. L'esquerra i el laïcisme majoritaris a Catalunya contrastaven amb el catolicisme de dretes al País Basc els anys 20 i 30. La guerra civil va unir la gran majoria de catalans, mentre que va dividir els bascos en dos bàndols. La repressió franquista va ser un xàfec que tothom va haver d'aguantar per igual, encara que Àlaba i Navarra van mantenir els furs, però la transició va aportar graus d'autonomia diferents. El motiu principal? ETA. De nou, els dos països van encarar les seves reivindicacions de maneres dispars a les acaballes del franquisme i a les últimes dècades del segle XX. Tot girava al voltant del terrorisme a Euskadi, mentre que el peix al cove era hegemònic al Principat.
Els primers anys d'aquest segle han portat desconcert post-ETA a Euskadi i més determinació a Catalunya. Prova d'això és que el nacionalisme català polític camina junt, a diferència del basc. A més, tot i l'ascens de Podemos, la majoria independentista al Parlament sembla intacta, mentre que l'últim Euskobaròmetre mostra el partit de Pablo Iglesias segona força i PNB ja no sumaria amb una esquerra abertzale que patiria una bona baixada. Camins diferents, que… es tornaran a trobar un dia a l'Assemblea General de les Nacions Unides? De moment, catalans i bascos s'han de conformar amb un empat a 1 deslluït per la pluja en les noies i un empat a 1 amb un gran equip català a la primera part en els nois.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
