Amb una brutal pallissa, el candidat neonuñista s’imposa a les eleccions blaugrana. D’entre els derrotats, salva els mobles amb un excel·lent segon lloc Benedito, mentre les opcions continuïstes paguen amb una derrota contundent les seves divisions i les seves males campanyes. En aquest sentit, cal que el continuisme faci una severa auto-crítica per la seva incapacitat per articular una alternativa creible.
Com és costum amb l’excepció de 2003, el sossi ha estat fidel al seu manual d’estil i ha optat, un cop més, i un cop més de forma massiva, per la millor opció per enfonsar el club. L’escollit, Sandro Rosell, ha comptat amb el suport massiu de la Brunete, el Grupo Godotis, els Boixos Nois i el senile power. El Rival Petit torna a les trinxeres de la resistència, i tan bon punt Rosell es carregui tot el llegat que rep, començant pel President d’Honor i màxim artífex dels vint anys d’exits que han situat el Barça a l’elit mundial, tornarem a usar el mocador com en els glory days de la resistència.
