Cadaqués a l'hivern és feréstec, les tonalitats base que t'aombren en tota aquesta estació de l'any, se't claven al cervell i et susciten una atracció cap a la sol·litud i la melanconia. És el blanc del guix de les cases pintoresques, el gris de la pedra i la plata de l'aigua del mar, que fa parella perfecta amb les fulles de les oliveres que amb la tramuntana es belluguen com si fossin bancs de peixets, fent pampallugues amb el verd ensopit del revers de la fulla.
Cadaqués a l'hivern és una illa surreal en terra ferma, és un espectre ubicat a la Península Ibèrica que fa la seva vida d'esquena a aquesta. El Cadaqués de mes de febrer seria el més semblant a la vila marinera d'abans que en Rahola la comuniqués per terra amb la civilització quan només se servia del comerç per embarcació. El Cadaqués buidat et fa despertar la gana només mirant el mar (Josep Pla dixit), perquè la presència del mar rau més aprop ara sense el xivarri de l'estiu, la immensitat del qual, et transporta per un moment a l'originalitat de la costa catalana.
Aquest últim cap de setmana hem fet estada a Cadaqués amb la senyora i el nen per viure la fredor d'aquesta vila en un temps on no és habitual passejar-t'hi. La voluptuositat de l'estiu ja la coneixem, per això ens venia molt de gust gaudir i viure el Cadaqués genuí, lluny de la caterva i de la vesània que ens envolta cada dia. Ara un arròs aquí, ara un passeig pels carrers costeruts del poble, i rematar-ho amb una visita al celler d'en Rafa i la Carmen. En Rafa i Cadaqués van lligats. En Rafa i la Carmen són els propietaris d'un clàssic restaurant del poble i de les caves Martin Faixó, a Sa Perafita, on s'hi elaboren uns vins de categoria. El vi espumós és excel·lent i el negre 'Cadac' és l'exemple de la qualitat que ara mateix s'estila a l'Empordà. En Rafa és un home expansiu i simpàtic que no et deixa indiferent, un empresari dels d''antes', d'aquells que no rondina per demanar drets perquè ell ja fa els deures com cal per tirar endavant el seu petit imperi. I a fe de Déu que l'està construint amb molt d'esforç i il.lusió. No tingueu cap dubte que aquest país aguanta gràcies a gent com ell i la seva família, treballadors i entusiastes del seu destí. Doneu-me uns quants Rafas i en un moment us construeixo un país pròsper i de qualitat. Plis plas!
El 'boper' Miles Davis deia que Nova York era el seu sistema nerviós, jo també penso que la gran Barcelona fa anys que significa la meva medicina indispensable, però Catalunya guarda uns tresors magnífics que, ben conjuminats amb la bona cuina que aquest país ens proporciona, poden arribar a fer que la vida sigui un xic més complaent. Jo un cop l'any des de que vaig néixer, exclamo el 'Cadaqués i res més'.
