La notícia sobre el positiu de Contador i les peripècies del filet irundarra responsable de la seva intoxicació per clembuterol ha sacsejat les essències pàtries del nacionalbrunetisme. El més que probable positiu del ciclista madrileny no només afecta a la seva carrera, sinó que deixa la imatge d’Espanya i la seva lluita contra el dopatge a uns nivells que impediran i retardaran fins l’any 2525 (pel cap baix), la presentació de Madrid com a candidata a l’organització dels jocs olímpics d’estiu. L’esperpèntica odissea del filet tampoc deixa en bon lloc la imatge turística espanyola i, de retruc, esquitxa la contrastada i prestigiosa matèria prima alimentària del País Basc. Una història, d’altra banda, que ben bé podria inspirar (material n’hi ha de sobres) una comèdia berlanguiana pròpia de les acaballes del franquisme. Una mena d’escopeta nacional, per entendre’ns. Veig en Saza de protagonista comprant i transportant el filet de marres.
La Brunete, després d’un primer intent de plantar cara al possible contuberni i a la conxorxa internacional contra l’ídol de la comunitat madrilenya i vigent guanyador de la cursa per excel·lència, el Tour de França, s’ho ha pres amb relativa resignació davant l’evidència que no estaríem davant de cap conxorxa ni contuberni, sinó tan sols davant d’una barroera autotransfusió. Quan només queda el recurs al Salvame i al patrioterisme, és que la cosa està una mica chunga. Tota la història íntegra del filet en aquest extraordinari enllaç.
El cas Contador hauria deixat en segon terme una altra notícia gastronòmica que potser haurà passat lleugerament desapercebuda. Es tracta, ni més ni menys, de l’acord que la federació espanyola de futbol hauria tancat amb un cava extremeny. España beberá cava extremeño titulava el diari Marca, i afegia que: gracias a este contrato que entrará en vigor el próximo día 1 de octubre, el cava ‘Bonaval’ llevará la etiqueta con el escudo de la Roja y la estrella de campeones del mundo. Una gran notícia que sense cap mena de dubte facilitarà que els bons espanyols ja no hagin de recórrer a la sidra per celebrar les grans victòries. La sidra, aquell beuratge de poma que utilitza la FSM per celebrar la victòria del candidat Gómez a les primàries madrilenyes. Sidra que de ben segur no faran servir els convergents per celebrar la gairebé majoria absoluta que assenyalen totes les enquestes. Una majoria absoluta, això sí, que no gosaran utilitzar per organitzar un referèndum sobre la independència, ni un referèndum sobre el concert econòmic. Pel que sí servirà -m’hi jugo un pèsol- és per derogar la llei del cinema i pervertir el concepte “dret a decidir”. Queda dit!
Seguint amb la temàtica agrícola/ramadera i sobre un camp on no hi pasturaria ni la més boja de les vaques boges, el Barça es deixava dos punts contra el Mallorca, perdíem -gràcies a la gespa- el Pedro per tres setmanes i el nostru president seguia sense moure un dit per solucionar el problema de la infumable herba. En descàrrec de la directiva val a dir però, que difícilment es pot afrontar una inversió d’aital envergadura considerant els multimilionàries deutes i la caixa forta plena de teranyines que haurien heretat de la impresentable i malbaratadora junta anterior. (Just en aquest punt ens passa una nota la becària de guàrdia confirmant que aquest dilluns haurien començat els treballs per la substitució de la gespa). No ens consta -de moment- la repercussió de cap derrama sobre les quotes d’abonament del sossi-propietari. Confiem no haver de lamentar que l’empresa encarregada de la substitució de la gespa sigui la mateixa que gestiona la de l’Apañó. No fos cas que ens acabin inoculant el virus transmissor de les lesions de lo pelat.
Fem un parèntesi per advertir que a la llotja del Barça-Mallorca i gràcies a les càmeres de televisió, vam poder observar la inquietant figura del periodista Xavier Bosch. Molt ens temem no sigui el pròxim en passar factura i se li compensin com cal els impagables serveis prestats un cop col·locats -i a molt bon preu- els Gratacós, Amor, Migueli, Fusté, Rexach, el brother’s president, el cabeçao Castillo i tota la plantilla de l’empresa (encara sense comprador conegut) Bonus Sport Marketing.
I la relació d’en Bosch amb la gastronomia? Veient la humanitat que desplaça, semblaria òbvia.
Continuant amb el símil gastronòmic, capítol a part i menció especial mereix la monumental botifarra -obsequi d’en Pep i els seus jugadors- a l’entrega dels prestigiosos premios MARCA que cada any organitza el diari que dirigeix l’home de Pedro Jota, l’inefable Eduardo Inda. Un diari Marca i un Inda que haurien fets mèrits més que suficients com per fer-se creditors de la galàctica botifarra. Una botifarra que no estem segurs comparteixi el nostru president si considerem el titular de la notícia del pamflet dels seus amics. Tot el contrari de la web anti-marca on no tenen cap dubte al respecte. A Rival Petit no veuríem amb mals ulls que des de l’entorn blaugrana s’instauressin els premis “botifarra catalana” que amb periodicitat anual distingirien les figures brunètiques més rellevants en les diverses categories. És més, ho proposem a qui correspongui. També queda dit!
A peu de pàgina la foto oficial dels premis Marca a Madrid i la foto dels premiats blaugrana a Sant Joan Despí, amb texans, sense afaitar i amb l’absència de Guardiola. Ni owned, ni zasca, ni peineta: una autèntica i genuïna botifarra catalana. Que n’aprenguin!!
Signat: Urdin-Gorria
