El ritme frenètic de la prodigiosa junta neonuñista està superant tant àmpliament les espectatives que havia despertat entre els nostres enemics, que fins i tot, sempre segons ens asseguren els nostres rigorosos informadors, Florentino Pérez, encara astorat i sense donar crèdit a que el seu testaferro se n’hagi sortit en només sis mesos per dilapidar la imatge internacional de Més Que Un Club amb el cop letal de Qatar, estaria preparant una oferta irrebutjable per a emportar-se Messi en el mercat d’hivern a un preu interessant, aprofitant els remordiments de Sandruscu per no haver pogut impedir al seu dia el fitxatge d’Etoo. L’esforçada activitat de la nova junta recupera trets característics de la cosmovisió nuñista, retratada al Polònia amb molta menys exageració de la que pugui semblar, i regida per les mateixes llums amb què va ser capaç de reunir en un mateix mig camp Schuster i Maradona i perdre 6 títols de 8, és a dir tots menys una Copa i una Supercopa espanyola, gesta que fins avui només ha pogut emul•lar nodoyuna Pérez.
Seguint el camí que va il•luminar el nostre Conducator amb la sabiduria que el caracteritzava, la junta de la gent normal s’ha afanyat a desposseir Més Que Un Club de la seva condició immortal i del seu perfil solidari d’abast global, monetàriament no quantificable, per netejar amb la samarreta el rostre d’una dictadura semifeudal, regida per principis no renyits amb el codi ètic particular dels actuals membres de la Junta, però en contradicció flagrant i sagnant amb els del FCB, tot a raó de 170 milions i amb la coartada d’una suposada fallida tècnica que en qualsevol cas podríem diagnosticar al cervell de Javier Fraus, no pas a la tresoreria d’un Club al que s’ofereix el contracte publicitari més elevat del futbol mundial. Davant els problemes d’espai físic que sorgeixen, s’ha optat per marginar el logo d’UNICEF a l’esquena de la samarreta, de manera que de moment no caldrà treure l’escut del pit, tot i que en un futur no es descarta.
El segment de la culerada d’intel•lecte més precari, fàcilment identificable perquè coincideix a dir unànimement que UNICEF “ja tacava” la samarreta, ha aplaudit l’acord amb el mateix fervor amb què aplaudia aquelles mítiques portades dels diaris esportius barcelonins dels 80, quan a manca de títols oferia com a mostra de superioritat culer els pressupostos astronòmics que superaven els del mandril, que havia de conformar-se a guanyar una lliga rere l’altre a cavall dels seus jugadors del planter.
Paral•lelament, el desplegament retòric i intel•lectual que ha acompanyat l’operació ha estat d’una magnitud tal, que els manuals de Ciència Política no prodran prescindir d’algunes de les brillants aportacions que aquests dies s’hi han fet. No endebades aquesta disciplina serà deutora per sempre més de Javier Fraus, que serà estudiat a les facultats al costat de Voltaire, Montesquieu i altres genis del pensament, com a pare de la “monarquia absoluta flexible i tol•lerant”. Desconeixem si el que volia dir era que la monarquia qatarí era absolutament flexible i tol•lerant o si es referia a la flexibilitat dels flagells qatarís i a la tol•lerància de les esquenes dels qatarís a les fuetades, però com hi ha món que l’originalitat del concepte mereix un premi Nobel, vist també quin és el prestigi d’aquest guardó després que fos atorgat al més significat gachupino huevón hijo de la gran chingada.
Per damunt de tot aquest nivell tan elevat de reflexió, ha sobresortit un cop més l’autoritat del President, amb la saviesa, l’el•loqüència i la convicció a què ens té acostumats: “Uzbekistan és Uzbekistan i Qatar és Qatar”, afirmació davant la qual només podem plànye’ns en la nostra insignificància.
Al crit de ar! la disciplinada tropa periodística de Pyongyang Barcelona s’hi ha pronunciat amb una gens sospitosa unanimitat, des dels llepaculs més avorrits com Bosch o Artells, fins al díscol i histriònic Perez de Rozas, tots, al toc de corneta. Així, la privilegiada ment de Pou ens va obsequiar amb una pregunta retòrica que només un intel•lecte brillant com el seu podia idear: “Nike és una democràcia?”. Testimonis presents asseguren que tal era la força amb què es va estrènyer la cervellera per formular la qüestió, que sobtadament va començar a rajar-li massa encefàlica orelles avall, la qual era recollida dil•ligentment per Màrius Carol per banyar-hi el croissant, mentre Joan Porquí es menjava els espessos vòmits que varen començar a brollar violentament de la bocassa d’un tal Cullell.
Però sembla ser que la profanació de la samarreta podria estar tenint ja un cost psicològic per als sagrílegs. Així, segons fonts de tota solvència, la dona de Sandro Rosél es va despertar en plena nit pels histèrics crits de pànic del seu marit, que dormia abraçat al seu peluix de Qatar 2022. Quan va despertar-lo, li va explicar l’horrible malson: ell, davant d’un escamot d’execució comandat pel President Josep Sunyol i a la seva esquena una fossa comuna amb 35.000 cossos. El President Sunyol, amb un riure sarcàstic i mentre esclafava un escarabat amb el rostre d’Enric Bañeres, es disposava a donar l’ordre de foc a un escamot compost per Popota, Urdin Gorria, Sandro Sauler i un servidor. Afortunadament per al nostre heroi, en aquell mateix moment apareix Florentino Pérez, que aterrit pel que estem a punt de fer amb el seu soci, ens ofereix bescanviar-lo per Sara Carbonero i la resta de dones dels jugadors del Reial Madrit. En un d’aquells exercicis de bona voluntat tan estranys avui en dia, ho acceptem, no sense abans clavar-li unes clatellades i amputar les dues orelles al condemnat per disecar-les i exhibir-les a la redacció de Rival Petit. I és en aquell moment en què Rosél es desperta entre una suor abundosa abraçant amb força el seu peluix, però inopinadament aquest pren vida i després de fer-li una ganyota i un riure pervers, el desfigura a mossegades.
Al final de la pel•lícula, la psique torturarada de Rosell desenvolupa un transtorn paranoic que l’allibera de la seva impostura i l’empeny a fer-se soci de l’Apañó, rapar-se el cap i entrar a les Brigadas Blanquiazules, però aquests descobreixen el seu passat culer i es disposen a empalar-lo al bell mig del camp de Cornellà, moment en el qual el nostre heroi és rescatat pel Capità Enciam.
Aquest post està patrocinat per Moritz 5.0 … hips!
Signat: Ròdia
