El relativisme ho ha espatllat tot, el bonisme és un virus que ha contret la política i és urgent trobar l'antídot perquè aquesta torni a significar-se en els valors del deure i de la justícia. L'embafada que la societat occidental, i més concretament la mediterrània, porta a sobre des de fa dècades ha aconseguit tergiversar conceptes bàsics que la humanitat havia fabricat a base de vitals revolucions per a l'ésser humà. No pot ser que en nom de l'assamblearisme popular es danyi tant la democràcia, no és suportable que les idees suposadament transgressores signifiquin intervenir més en la societat, i és escandalós i un insult a la intel·ligència el continuat suport a alguns països i a certes causes on els drets civils i humans són vulnerats dia rere dia. L'exotisme i la llunyania és l'excusa perfecta del pobre nen blanc, ric, europeu sobreprotegit per desprestigiar el seu entorn i lloar pràctiques injustes i no permeses en la seva pròpia societat.Un error.
Els temps han de (tornar) a canviar, sí, perquè és llei de vida i només el conservadorisme enquilosa i no permet avançar socialment. La societat occidental ja no dóna més de si i necessita un 'pla renove' simplement per continuar liderant el món. Per això m'omple de satisfacció la portada que ahir el diari ARA publicava referent a les lleis que el Govern està preparant per a aquest any 2013. Tres lleis que posaran les bases de la nova administració pública catalana, i que em tornen per uns moments l'esperança i la confiança en la política i en el país. La meritocràcia, senyors, benvinguda sigui! Per fi el talent i l'eficàcia potser guiaran els designis de la nostra societat. Aquestes lleis que esperem que s'apliquin amb valentia i per sobre d'interessos electorals, venen a ser el següent: delimitar les competències de cada administració, simplificar-ne l'estructura i garantir l'eficiència dels seus serveis; avaluar regularment els empleats públics per incentivar la seva capacitat; i escollir els càrrecs directius no a dit sinó en processos oberts. Propostes que sonen a música celestial per fer de Catalunya un país d'avantguarda si és que volem crear una societat més adulta i lliure, allunyada del tic espanyol i autoritari que tan mal ens ha causat fins al moment.
Catalunya no només ha d'oferir al món un nou estat independent interconnectat amb la resta de països, ha d'ensenyar un país culte i cívic, creat a base de la raó i sense disparar un sol tret. Ha de delectar la humanitat amb un nou model social més lliure, amb més talent, on l'estat serveixi pel que veritablement ha de servir; vetllar per la seguretat i la lliure determinació de l'individu, sense intervencions ofegants ni tràfic d'influències i assegurant la igualtat d'oportunitats i de competència mercantil. Menys privatitzar i més liberalitzar. La revolució catalana és i ha de ser això, la nova revolució liberal del s. XXI.
