Que ningú pensi que un sol partit ens pot treure el ventre de pena, o el cor o, encara menys, la butxaca. I quan dic partit no em refereixo al Barça-Madrid, segurament l’únic espectacle col·lectiu del país que val la pena recordar i conservar, sobretot per la seva gran bellesa artística i pel resultat tan rodó. Em referia a partit polític.
Parlant de resultat rodó i de partit polític, CIU va fregar en les darreres eleccions una majoria tan absoluta com escandalosa i s’imposa com a garant de la nova ruta que ens ha de treure de les penúries i de la crisi. Per desgràcia, però, l’Artur no traurà de l’atur a milers de catalans, ni ell ni els seus companys d’equip. No sé si vindran retallades socials, de tota manera el miracle no existeix, si més no en política.
O sigui, que de cap manera ho hem solucionat tot amb el canvi de color o de la cara del líder, no és això. L’únic que la gent ha fet és no votar el partit de la Tura, perquè els feia molta por: Tura és un anagrama d’ atur.
