Què és el què ha passat?
Que per fi Convergència i, per tant, Unió també, han posat el dret a decidir al seu programa i han parlat d'estat propi. Amb aquest discurs han obtingut més d'un milió de vots. Són molts vots. I amb un Artur Mas decidit cap a les estructures d'estat, CiU ha guanyat les eleccions en un context de crisi econòmica sense precedents que sol castigar als governants. Són uns grans resultats.
Ara fa dos anys, els votants d'Esquerra es trobaven molt cremats amb el tripartit i desorientats perquè ja no sabien quina era la prioritat del seu partit, si les polítiques d'esquerres (i per tant pactar amb el PSC) o la independència. Moltes d'ells van votar a CiU. Aquell vot sí que va ser un vot 'prestat' als convergents, que, amb la grandíssima campanya i encertadíssim discurs en positiu d'Oriol Junqueras ha aconseguit recuperar. Està clar que dels 12 que perd CiU 11 van a Esquerra.
Un altre tema han estat els indecisos i les enquestes. Molts hem estat els que hem votat a l'Oriol perquè totes les enquestes donaven a CiU una victòria clara. Si les enquestes haguessin donat un resultat més aproximat al que ha estat en realitat, potser CiU no hagués disminuït tant.
L'augment de la participació ha estat a favor de CUP i C's. Aquest últim ha absorbit molts votants del PSC que han vist amb el 'federalisme' un missatge massa catalanista. I la resta de vots que perden els socialistes van a parar a ICV.
El PP rep l'escó que queda dels 12 que perd CiU. Està clar que 11 cap a ERC i un al PP, d'aquella gent de dretes més pròxima a Unió que s'ha espantat amb la 'radicalitat' del president.
La desaparició dels 3 de SI apareixen a la CUP (entenem-nos, la causa és per l'augment de participació ja que el votant de CUP era el que s'anomenava abstenció crítica, la de no votar per no creure en el sistema. Pocs votants de SI de fa dos anys segurament han votat a la CUP).
En resum, un cop posicionada CiU, el vot purament independentista suma 74. Tenim 74 diputats independentistes al parlament. Tot un rècord històric. I no cal oblidar que tenim un partit, ICV, que segurament la majoria dels seus votants també votarien que sí en un referèndum i que a més, sabem segur que votarà a favor de fer-lo, ja en són 87 diputats.
Doncs això, toca fer-lo i ràpid. I això només ho podran fer CiU i Esquerra. Estan condemnats a entendre's i conduir-nos cap a la llibertat. Ara, aquesta, sense cap dubte, ha de ser la prioritat màxima. Perquè molts dels problemes econòmics els solucionaríem amb la independència. Tinguem-la i ja decidirem dretes i esquerres.
Ara toca CiU i ERC. Un front nacional fort, estable i de llarga durada. Mai ho teníem tan a prop. Ara és el moment. No ens falleu.
