Cinc anys preparant la candidatura i ara descobrim que el pijo de més amunt de la diagonal ni té discurs ni té oratòria. Una oratòria que fa patir i un discurs que no fa trempar. Un candidat que no hauria fet els deures ocupat com estava acumulant diner fàcil a l’hemisferi sud de l’altre costat de l’atlàntic. Un candidat que ja conspirava abans de sortir del Barça, quan a les primeres de canvi pretenia despatxar en Frank i en Txiki per anar obrint les portes al clan dels brasilers amb el mediocre Escolari al capdavant.
Un candidat que ha seguit conspirant a tort i a dret, però sense donar la cara i utilitzant homes de palla. Un candidat que quan ha començat a treure el cap pels mitjans no ha parat de donar mostres de mal barcelonisme com, per exemple, anar repetint que Villa ha costat 50 milions just després que el president del València declari que l’ha venut per quaranta O que digui -a Madrid precisament- que el deute del Barça és estratosfèric i es quedi tan ample. Un candidat que fins i tot vol reobrir les portes del Camp Nou als violents, es diguin Boixos, Fanàtics o toxicosventura. Un candidat –en definitiva- amb una considerable llista de virtuts que, com molt bé saben els nostres seguidors, pot posar en greu perill –cas d’arribar a la presidència del Barça- el model que ens ha convertit en el millor club del món i en el Barça més desacomplexadament catalanista de la història. Però pel que a mi respecte, si hi ha una cosa que el fa especialment indigne és que sigui el candidat de la Brunete. De la Brunete autèntica i de la Brunete nostrada, of course. I encara més, que sigui el candidat dels nostres enemics i amic de Florentino Pérez, president del Maligne. Para alquilar sillas, oigan!
Si ja és greu el ji ji ja ja amb el de la Mairena, que podem dir del flirteig amb personatges de la talla d’aquest rosegador pericomerengue conegut com a Tomas Guasch? I de l’amistat –ni més ni menys- que amb el president dels dolents? Una amistat que gairebé ens costa el fitxatge d’Eto’o’? O que sigui el candidat favorit de l’inventor del Villarato? Per resumir-ho: que el candidat Alexandre Rosell sigui el preferit dels nostres enemics, segur que no pot ser res de bo pels interessos del barcelonisme. A Rival Petit, com molt bé saben els nostres seguidors habituals i amb la parcialitat que ens caracteritza, no en tenim cap mena de dubte.
I què dir de la Brunete autòctona? Al menys amb aquest tema superen per golejada a la Brunete genuïna. La Brunete autòctona, emulant a un famós ex-ministre, tindria dues línies o dos nivells d’actuació. Un nivell més civilitzat i formal (per dir-ho d’alguna manera) que estaria integrat principalment per: el Mundo Vomitivo i la Vanguardia pel que fa a la premsa escrita, RAC1 a la ràdio i 8TV a la televisió. I un segon nivell que fregaria el llindar de la delinqüència i que l’integren: el diariogol en l’apartat de la premsa gratuïta, el Pelikano.es en el cas de premsa digital i Diego Valor en l’apartat de blocs. L’amic d’en Rosell i nuñista de pro, Juanjo Gonzalez, seria el factòtum del diari gol i del bloc de marres. Pel que fa al Pelikano, els caps visibles serien el perico Manuel Segura i un altre nunyista i gran amic d’en Rosell, Francesc Peraranau. Un Pelikano capaç de manipular el sumari del cas Pretòria per intentar fer-hi aparèixer el president Laporta.
A la Brunete del primer nivell ens hi podem trobar un grapat de primers espases: l’hipernunyista Enric Bañeres i el pilota reial Marius Carol, ambdós de la Vanguardia i habituals de tertúlies diverses. Pel que fa al Mundo Vomitivo la veu cantant la portaria en Santi Nolla, també conegut com a Santi Polla, per la nàpia òbviament, o Santi Trola, pels seus editorials. D’altra banda l’ex-periodista Joan Maria Pou i els seu col•lega Raul Ll(ast)imos alternarien la feina entre RAC1 i 8TV. I no ens oblidem, tampoc, del comodí i alliberat Xavier Bosch.
Doncs el que dèiem, Alexandre Rosell, el candidat de les Brunetes. I com que les desgràcies mai arriben soles, només li faltava rebre el suport d’un ex-famós president del Barça, defraudador d’Hisenda i subornador d’inspectors, per a més inri. Ah! i el Charly.
Bé, de moment ho deixem aquí. I gaudiu d’aquest extraordinari treball sobre l’últim sopar dels rosellistes que us deixo a continuació.
Signat: Urdin-Gorria
Gentilesa d’en Quimet Pons del diarioyoya.
