Cada vegada escolto i veig més convergents, amics, coneguts i saludats, i fins i tot també algun conseller del govern amb cara de rapinyaire, que ja evidencien la negativa a la consulta del 9N donant per fet la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. Val a dir que aquesta manera de veure la política no em sorprèn dels convergents, forma part d'aquella tremolor constant tan característica en una coalició que de l'equilibri i la renúncia n'ha fet una virtut. Però em resisteixo a creure que aquesta serà la norma a partir d'ara en aquest dissortat país, i per això m'agafo a les últimes declaracions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, quan diu que la consulta s'ha de fer digui el que digui el TC.
M'agradaria, des de la meva modesta opinió, de fer entendre als companys convergents que si tan estimen el president Mas, només hi ha una fórmula per mantenir-lo viu políticament en condicions òptimes per seguir endavant i plantejar batalla; el president ha de perseguir la consulta fins l'últim minut, fins l'últim alè. Que els catalans no puguin votar només per una causa major i no perquè el president ha desconvocat la consulta unes setmanes abans perquè un tribunal opac i poc democràtic ho ha decidit. Artur Mas no es deu al TC, es deu al poble de Catalunya. D'aquesta manera, només perquè hi ha una ordre de detenció de tot el govern català, una suspensió de l'autonomia o perquè la Guardia Civil ha sortit a tancar els col·legis, la consulta no pot ser realitzable i la sortida amb unes eleccions plebiscitàries amb un únic punt de creació d'un procés constituent per esdevenir un nou estat independent sigui la més coherent.
Només des d'aquesta perspectiva podreu/podrem mantenir viu políticament el president Mas, només així ell es podrà presentar davant la societat i del món, com el president democràtic que no ha pogut votar amb dignitat, i no recorrent a la vella política de fer marxa enrere des dels despatxos i esperant temps millors. I qui dia passa any empeny. Només des de la dignitat i la força podrà convèncer el món que Catalunya també és un problema per al món, només així els catalans se'l podran creure i li donaran un suport massiu. És amb convicció, transparència i desafiant l'Estat que podrà convèncer els militants d'ERC de fer una llista conjunta per guanyar per majoria absoluta en unes eleccions. Des de l'impediment forçós d'un estat autoritari es forjarà com a polític fort i estimat.
Si el president vol seguir liderant Catalunya cal que opti per la desobediència amb l'Estat, perquè igualment més d'hora que tard aquesta desobediència s'acabarà imposant sobretot tenint en compte que Castella mai no ens falla. I si no la fa ell, el 9N li passarà per sobre i ho haurà de fer un altre líder. En èpoques de crisi, les societats premien els forts i castiguen els febles, per això els partits que han maAl president només li queda el 9Nntingut l'statu quo de l'engalipada de l'autonomisme són els que més problemes pateixen a hores d'ara. Amics convergents, si parleu amb el president digueu-li que no s'arronsi, perquè si ho fa, probablement Catalunya seguirà el seu curs, però la seva carrera política haurà acabat. Així estan les coses ara mateix, per bé o per mal.
