El divendres passat vaig escoltar a la consellera en funcions, Irene Rigau, parlant a Rac1 sobre la reunió que va mantenir amb el ministre espanyol d'educació.
Va dir que havia estat citada a Madrid per parlar sobre la famosa llei Wert, uns dies després que Rigau els plantés en conèixer les terrorífiques intencions del text elaborat pel govern del PP.
D'entrada, el fet d'anar a Madrid, ja és baixar-se els pantalons. Si ens citem amb el govern espanyol per parlar de tu a tu per discutir una llei s'ha de quedar, mínim, a Saragossa. El fet que Rigau és desplacés fins el despatx del ministre ja la fa negociar partint d'un punt d'inferioritat.
Una altra de les coses que va dir la consellera en funcions és que era molt difícil negociar amb algú que no coneix la realitat sociocultural de Catalunya. Que no hi havia manera de fer entrar en raó a una persona convençuda que el context que vivim aquí és destructiu i pervers cap el castellà. Ja el ministre Wert havia fet tota una declaració d'intencions afirmant que s'havia d'espanyolitzar els alumnes catalans. Irene Rigau deia que la realitat a Madrid sobre Catalunya és la que els mitjans d'allà han venut: que el castellà està perseguit a Catalunya. S'ho creuen i punt. No han vingut aquí mai i no tenen ni idea sobre la veritat que aquí vivim.
I la realitat és que jo, que tota la meva vida he viscut a l'àrea metropolitana de Barcelona, a un institut de Cerdanyola del Vallès, a mi se m'ha insultat i se m'ha fet burla per parlar català al pati. Se m'ha dit 'pagès' o 'catalufo'. I no només la gent s'ha ficat amb mi per parlar català, sinó per fer-ho correctament: per fer les neutres, les eles, l'entonació, expressions genuïnes, sense castellanades…
I lluny que això estigui desapareixent, ahir a la meva nova feina (una feina d'aquestes escombraria) un dels coordinadors em va imitar posat accent de 'català de la muntanya'. Vaig tenir una regressió al passat, quan era un adolescent que a contracorrent parlava català al pati. Em vaig entristir observant que res no ha canviat i que, encara sort aquell ser castellanoparlant va poder imitar-me parlant català perquè, per edat, també ha viscut la immersió lingüística. Sinó… ni això.
I és que això està molt Wert, i ho estarà més si acaben aplicant la seva llei. Necessitem un estat ja, necessitem la independència per assegurar-nos la nostra supervivència. Ja ni ha prou de claudicar.
La solució és que Catalunya sigui el més aviat possible un nou estat d'Europa.
@gerardsese
