AIXÍ VOLEM QUE SEGUEIXEN LES COSES?

Una petita mostra de cóm funcionen les coses, com a conseqüència d’haver de disposar d’uns serveis públics retallats i minimitzats.
Vas al metge de capçalera amb una hèrnia discal diagnosticada des de fa anys i que ha anat a pitjor. Et deriven a l’especialista al cap d’un mes i mig. Un cop aquest et visita, t’infla de receptes (pobres laboratoris, que no els baixin els ingressos!) “per anar passant” i et deriva a un altre “encara més” especialista, al cap de…4 mesos! I si et fa mal, et poses fulles.
Per altra banda, tot i que la taxa d’atur juvenil és d’aquelles que maregen (més del 50%), encara no hi ha hagut cap govern, ni el d’aquí ni el d’allà, que hagi proposat res per fer-hi front, més enllà d’executar una reforma laboral salvatge que l’únic que fa és facilitar els acomiadaments i no pas afavorir la inserció laboral de col·lectius com el dels joves (a no ser que vulguin treballar sense drets i gairebé gratis). Ni s’ha incrementat i millorat la formació i el sistema educatiu – element bàsic i fonamental per millorar l’ocupabilitat de les persones que han d’accedir a una primera feina – ni s’ha previst un pla per lluitar contra aquesta xacra social. Ja se sap, estem d’austeritat i no podem destinar diners a aquestes “futeses”.
Això no obstant, sí que hi ha calers per les entitats financeres. Tot i que alguna d’elles ha comés un dels fraus massius més grans dels darrers anys (les participacions preferents) i cap govern, ni el d’aquí ni el d’allà, ha proveït res per defensar els drets dels ciutadans que han caigut en aquest parany.
Així volem que segueixin les coses?