Ahir en Guifré els acostava el testimoniatge fresc dels resultats de les eleccions municipals d’ahir a Catalunya. El procés està viu i ben viu, tal i com han explicat avui a la ràdio uns eufòrics David Fernández i Oriol Junqueras, que s’han abraçat a RAC1 quan han coincidit. Tots dos saben quin és el paper que els toca fer ara de cara a un 27S que ha de ser molt clar en els objectius.
Malgrat això, avui PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana, s’han entestat a dir que el procés s’ha acabat. No sé si és un procediment zen per pair les derrotes electorals, però a cada comtessa ens trobem les mateixes sentències. Caldrà veure però, la reacció de CiU, que tot i haver-se tornat a imposar, ho ha fet amb un regust agredolç perquè ha perdut Barcelona que, d’altra banda, mai havia sumat tants suports com ara per la independència. Mentre acaben de pair el resultat, els tentacles del Grupo Godó i d’altres opinadors interessats ja s’han afanyat a intentar tornar a treure el fantasma de les llistes unitàries i a posar en dubte que el president convoqui, tal i com s’hi havia compromès, el 27S. Em sembla Mas que no té pas cap altra alternativa.
Abans s’haurà de resoldre la situació a UDC, que té una cita el 14 de juny per decidir encara no se sap ben bé què. CiU ja no pot deixar escapar aquest darrer tren, perquè la revolució espanyola, a la qual s’hi ha adherit amb els ulls tancats ICV, ha desembarcat finalment a Catalunya de la mà d’Ada Colau. Iniciativa però, ha caigut en l’error de barrejar naps amb cols, i enduta per l’eufòria de l’aposta per Colau a la capital catalana, han afirmat que allò que ha passat a Barcelona es pot traslladar al Parlament, i que si Mas convoca eleccions, ells estan preparats per guanyar-les.
Compte. Els resultats d’ICV han estat similars als de fa quatre anys. La crescuda a Catalunya de 242.021 vots a 366.611, s’explica bàsicament per l’efecte Colau a Barcelona, que ha augmentat la representació d’ICV de 62.939 vots a 176.337. Aquesta revolució espanyola ha portat a Pablo Iglesias a viure una petita revifada, en tant que partit que ha esdevingut decisiu, no tant pels resultats. Allà on és realment necessari, el País Valencià i les Illes, el seu partit podrà contribuir a treure el PP de les institucions i a restaurar allò que s’ha malmès: la reciprocitat de TV3, eliminar el decret del trilingüisme, etcètera. Ciudadanos s’ha fet un lloc, i ha desplaçat la UPyD de Rosa Díez que plegarà, però no han aconseguit ser encara decisius.
La revolució, com tot, tindrà un cost, i les alegries d’avui els poden passar factura demà. A Andalusia, Díaz no ha estat encara investida a l’espera –obvi- d’aquestes municipals, i després de tres intents. És de suposar que ara rebrà el suport de Podemos o la seva abstenció, després dels pactes que començaran a teixir PSOE i els d’Iglesias, per capgirar amb aliances municipals i autonòmiques el mapa del regne d’Espanya que segueix tenyit de blau. Iglesias deia avui que aquest és l’inici de la conquesta de la presidència d’Espanya, i “fer fora el PP”. Potser sí, establint pactes amb el PSOE si sumen, com faran a les resta del territori espanyol però… el discurs contra la casta no englobava a PP i també a PSOE?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
