Divendres, 17 de setembre de 2021 - Edició 1149
La República

A Lluís Maria Xirinacs

A continuació reproduïm el parlament en memòria de Lluís M. Xirinacs al Palau de la Música del passat dilluns 13 d’octubre. Amb el benentès que és un text pensat per […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 16/10/2008
A continuació reproduïm el parlament en memòria de Lluís M. Xirinacs al Palau de la Música del passat dilluns 13 d’octubre. Amb el benentès que és un text pensat per ser pronunciat i no per ser escrit, disculpeu les marques d’oralitat que hi pugueu trobar.
 
 
 
Sovint, en Lluís Maria Xirinacs apareix com una figura aïllada, com una veu que clama en el desert i, si m’ho permeteu, com una mena de bolet en un erm ressec. Afortunadament, però, en Xirinacs és molt més que una figura aïllada, que una veu que clama en el desert o que un bolet en un erm ressec. De fet, en Xirinacs és un veritable líder espiritual perquè és la veu del poble… de l’esperit del poble. I, sens dubte, en moltes ocasions, en Xirinacs va ser la veu d’aquells que no podien parlar i va parlar a les consciències d’aquells que no volien escoltar. I, en aquest sentit, en Xirinacs és una encarnació de la paràbola evangèlica del gra de mostassa que, malgrat ser la més petita de les llavors, acaba esdevenint el més formós dels arbres.

En Xirinacs és una baula en l’eterna cadena de les generacions que es passen (les unes a les altres) el relleu… el testimoni de que cal mantenir-se fidel a l’imprescindible compromís amb la llibertat i la dignitat.

I la paraula compromís significa, precisament, “prometre amb”, és a dir “prometre conjuntament amb els altres”… i, en la mesura del possible, “amb tots els altres”… amb els nostres compatriotes (perquè en Xirinacs era català), amb els nostres germans en la fe (perquè en Xirinacs era cristià), amb tots els humans (perquè en Xirinacs era pacifista) i, molt especialment, amb els més febles (perquè, a l’igual que Gandhi, en Xirinacs sabia que no podem ser neutrals entre els botxins i les víctimes).

Avui, nosaltres ens retrobem aquí per renovar el nostre compromís etern… per prometre’ns els uns als altres que nosaltres també passarem el relleu… per prometre’ns els uns als altres que, siguin quines siguin les dificultats, nosaltres també farem tot el possible per tancar les nostres pròpies baules… i, així, donar testimoni de que nosaltres també vivim… I que, en concret, tal com ens va demanar el president Lluís Companys poc abans de que l’afusellessin, vivim “Per Catalunya… i tot allò que representa de Pau, Justícia i Amor”.

Moltes gràcies!