Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

72 – 10 = 62. Crònica d’una mort anunciada

Tot és a les mans d’Artur Mas. Avui és un dels dies més desgraciats per la Catalunya que aspira a ser un Estat. Els òrgans de la CUP han decidit […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 03/01/2016

Tot és a les mans d’Artur Mas. Avui és un dels dies més desgraciats per la Catalunya que aspira a ser un Estat. Els òrgans de la CUP han decidit definitivament, i s’han decantat per mantenir el ‘No’ a Mas. Un ‘no’ que ja havien anunciat abans de les eleccions, i que no s’han esforçat a modificar, ni quan el país ha estat en joc. En una roda de premsa bastant desastrosa on no ha intervingut cap primera espasa, la CUP ha anunciat que si hi ha ple d’investidura, els 10 diputats de la CUP s’abstindran. Això és, a la pràctica, un ‘No’ al president de la Generalitat en funcions. Gabriela Serra s’ha erigit en la portaveu improvisada que semblava anunciar la mort, i ha utilitzat un to entre prepotent i burleta per explicar la decisió de la formació anticapitalista. El somriure se li escapava.
 

A la CUP al final s’ha imposat l’ànima anti-tot per sobre de la independentista. La revolució abans de tenir el país on fer-la. La CUP ho volia tot i al final no s’endurà res. I, encara pitjor, ens manlleva a la resta l’oportunitat d’aconseguir-ho. Massa exigències i cap cessió per la seva poca presència al Parlament. La coherència duta a l’extrem els ha fet incoherents amb allò que deien de ser la força que no encallaria el procés si eren decisius. El marc mental espanyol ha primat finalment en l’ideari dels cupaires, primer quan van assumir que amb el 48% dels vots no n’hi havia prou, i després quan no han perdonat al president que sigui el fill polític d’un Pujol a qui ha aconseguit deixar lluny. Això és exactament el que s’ha venut des de l’Estat espanyol per trencar abans Catalunya que Espanya, com va predir José María Aznar. Val a dir que el sector independentista de la formació no ha posat fàcil la victòria a la facció que tothom ha identificat amb una Anna Gabriel a la qual li queden pocs dies de diputada.
 

Només un pas enrere ara d’Artur Mas evitaria noves eleccions. Aquest és un escenari a tenir en compte, tot i que és molt poc probable que es produeixi. El to exigent de la CUP no ajuda pas, però una Convergència presentant-se a unes eleccions en solitari tindria moltes dificultats per imposar-se, ja que molt probablement Junts pel Sí no es torni a reeditar, i això és una cosa que ells han d’analitzar. Tampoc té gaire sentit que JxSí es reediti, perquè si el candidat ha de tornar a ser el president Mas i el resultat en el millor dels casos és el mateix, tornarem a estar igual. La decisió de la CUP que ens aboca a noves eleccions és encara més greu, ja que l’entrada en escena d’una Ada Colau pletòrica podria detonar del tot l’independentisme.
 

Som on érem el 9 de novembre de 2014, quan CiU i ERC es barallaven perquè ERC volia anar immediatament a eleccions amb llistes separades després d’haver vençut en unes europees i CiU volia imposar el lideratge d’Artur Mas en una llista unitària, per la por a perdre els comicis. Ningú es va preocupar per la CUP en aquell moment, tot i que tot apuntava a que tindrien un paper decisiu en la legislatura següent. Els anticapitalistes tampoc van fer la seva feina i avui som allà mateix, però Mas ja no té la vareta màgica per decidir quan convoca eleccions.
 

El país per una persona? Tot és més complicat que això, però avui els que ens estimem el país de veritat seríem capaços de votar un llangardaix, o una escombra si ens porta a la independència, i no podem entendre com pot ser que la CUP prefereixi fer el joc a l’espanyolisme –impartint lliçons morals- abans de posar en valor que Mas hagi estat capaç de desafiar els postulats de la burgesia de la qual és fill, i trencar amb un món amb el qual s’hi sentia còmode per posar-se al capdavant d’un poble. Per altra banda, tampoc entenem com pot ser que aquest mateix president no hagi tingut la suficient visió estratègica com per impedir que el país caigués en aquest terrible atzucac. Tot plegat, contradiccions d’un país molt complex, com és Catalunya.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Relacionats