CSKA MOSCOU – MADRID 1-1
Els de Llourinho tornen a l’antic front de l’est rere les passes dels camarades de Don Santiago, els nois de la 250ª Divisió de la Wehrmacht, altrament dita División Azul, amb el Rommel de Setúbal en el paper del mític Muñoz Grandes que demanava conyac per resisitir la pluja de les bateries de katiúixkes. “Y esos maricones no dicen con qué balon se juega?”, demanava el milhomes referint-se als russos, aquests delicats marietes que en ple hivern aturen la lliga en compte de jugar i queixar-se del calendari com fan els homes, i que no beuen Veterano sinó aquest licor de meuques de saló anomenat ‘vodka’. Però com al 1943, els menystinguts untenmeschen s’hi tornen, i quan ja tot semblava perdut, el Club Esportiu Central de l’Exèrcit colpeja en el descompte els voluntaris del Reich per propiciar els cantats titulars indesxifrables per a Sergio Gramos: “El CSKA congela la clasificación en el último minuto”. L’inesperat empat no impedeix Llourinho remarcar la seva condició de favorit, ignorant desprevingut l’aliat obectiu al que s’encomanen els russos tot esperant que abandoni la seva letàrgia de 75 anys: l’Esperit de Paracuellos.
NÀPOLS – CHELSEA 3-1
Derbi pancatalà a l’horitzó. Per poc que Barça i Nàpols facin valer el seu avantatge en el partit de tornada i el bombo sigui propici, podríem veure a quarts de final un clàssic de la Corona d’Aragó entre dos clubs units per la història, la cultura, el mar, les poc (o molt) clares pràctiques dels seus dirigents i la clamorosa omertà imposada entre la premsa local aliena a processos judicials, descodificacions de codis ètics i un tsunami d’aigües fecals que tot just si poden contenir les clavegueres godòtiques sota els pactes del Cerdanyaberg. Com a anècdota del partit, direm que l’única persona a tot Nàpols que portava casc era el porter del Chelsea.
BASILEA – BAYERN 1-0
Poc a res a Basilea que complica la classificació als bavaresos l’any que la final es juga a casa seva, circumstància que ens sona ara no sabem de què però que almenys afegeix emoció a una eliminatòria que de començament oferia les mateixes espectatives que un atac acarnissat de nens de l’ESO contra un batalló d’antiavalots o que el combat entre un magribí desarmat i emmanillat dins una habitació d’una banda i cinc mossos d’esquadra de l’altra.
OLYMPIQUE MARSELLA – INTER 1-0
L’afició de l’Inter comença a contractar packs de Champions de tv de pagament per seguir la competició, com sol ser normal per a ells sense volcans islandesos ni àrbitres portuguesos pel mig, ja que tot i el curt avantatge dels marsellesos, els nerazzurri ofereixen si fa no fa les mateixes garanties que la justícia espanyola per empaperar camps, mates, fabres, bigotis i borbons, que els sindicats palanganers que prostitueixen els seus afiliats i que el col·laboracionisme pepevergent que els buanes messetaris tenen al pessebre principutí, tot recreant-se en el patètic conjunt dels tifossi interistes, dels mottas i samuels, dels morattis i altres bèsties, un quadre que anticipa el que pot ser el proper Barça de la restauració neonuñista engegada pel sossi propietari amb el combustible de la letrina godòtica i menada per dements víctimes de l’endogàmia aristocràtica.
Signat: Ròdia
