Quan la ressaca d’aquelles imatges aèries d’una riuada de gent multicolor encara dura; quan el record inesborrable de l’esclat d’il·lusió i esperança de la Meridiana encara és fresc; quan la pell de gallina de viure la quarta manifestació històrica en una Diada encara és present; quan el riure per la reacció dels partits unionistes i de la Junta Electoral Central encara fa ennuegar; i quan el tanc de fuel del vaixell sobiranista que ens ha de portar a Ítaca encara és absolutament ple, després d’haver fet un proveïment d’1,4 milions de litres de benzina el dia 11 de setembre; ens adonem que estem del tot capbussats en la campanya electoral que ha de donar forma a la Catalunya del futur.
I també observem que un dels moments claus de la campanya, que ens ajudarà a entendre els resultats, ja ha passat, i ni tan sols es va produir en campanya, sinó els dies previs. Sí, són les paraules de Pablo Iglesias, que intentava, com si de Moisès es tractés, dividir la societat catalana entre els que tenen ascendents amb orígens fora de Catalunya, i els que no. Ell cridava a arreplegar el vot del primer ‘grup’, en un discurs ètnic que poques vegades s’havia sentit abans al Principat. Nova política. Doncs bé, aquest diumenge, durant un acte de Catalunya Sí que es Pot al barri del Carmel de Barcelona, amb la presència del líder de Podemos, uns activistes han desplegat una pancarta on s’hi podia llegir: “Orgullosas de nuestros orígenes, humilladas por tu etnicismo”.
La sentència de Pablo Iglesias potser li portarà algun altre maldecap en algun altre acte de campanya, tenint en compte que serà a Catalunya gairebé cada dia –prova del projecte de país que té la candidatura de Lluís Rabell. De moment, la xarxa social Twitter encara bull per les seves paraules i els actes de Junts pel Sí i la CUP en van plens comentant l’apartheid pel qual advoca Iglesias presumptament. “Aconseguirem la independència gràcies als fills d’andalusos i extremenys”, ha dit aquest diumenge també la número 2 de Junts pel Sí, Carme Forcadell.
Ara bé, el dia gros és el 27 de setembre, i si aquestes ganes de separar arriben a tots els catalans amb orígens d’altres punts de l’Estat de l’àrea metropolitana de Barcelona i el camp de Tarragona, el número de votants de Catalunya Sí que es Pot sí que podrà desplomar-se. Molta gent veurà que l’última esperança espanyola també surt des de la incomprensió de la situació a Catalunya i alguns, viraran cap a l’independentisme.
En efecte, les bosses de votants de Barcelona, Tarragona i les seves rodalies són de les més interessants, perquè són uns dels punts on pot haver més transvasament de vot entre una candidatura no independentista a una d’independentista. Al final, en termes de plebiscitàries és irrellevant si el vot unionista es reparteix d’una manera o d’una altra entre PSC, PP, Ciudadanos, Unió o Catalunya Sí que es Pot. El punt interessant són els vots fronterers entre el Sí i el No. I Pablo Iglesias pot estar ajudant a què es decantin pel Sí.
De fet, les tres enquestes conegudes aquest diumenge –que no reflecteixen els últims exabruptes del líder del partit lila ni l’efecte Diada- mostren una majoria absoluta més còmoda del Sí que l’enquesta del CIS. Entre 71 i 75 diputats independentistes podrien entrar al Parlament, segons aproximacions molt similars de la candidatura de Junts pel Sí i dels diaris La Voz de Galicia i Última Hora, amb un percentatge de vot del 45%-49%. Junts pel Sí obtindria entre 64 i 66 representants segons els tres estudis, a tocar de la majoria absoluta. El resultat de debò: en dues setmanes exactes.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
