El diari espanyolista ABC ha decidit parlar bé de Catalunya i promocionar-la; bé, potser no de Catalunya sencera, sinó que s’ha centrat a fer publicitat (de forma barroera i per damunt de tot errònia) d’un poble en concret, el qual promociona només pel fet que és “l’únic que manté el nom en castellà”. El poble al qual l’ABC fa referència és Cabassers, que oficialment també es coneix com a Cabacés, però no és l’únic que conserva el nom en castellà imposat per la dictadura franquista. Altres municipis com ara Rialb (oficialment Rialp), Lledó d’Empordà (Lladó) o Campmany (Capmany) són clars exemples que hi ha més pobles que no han normalitzat el seu nom al català.
L”ABC’ ignora aquests factors i opta per centrar-se a promocionar Cabassers d’una manera un pèl curiosa. L’únic motiu que sembla haver cridat l’atenció de la redacció és el fet que Cabassers conserva el nom imposat per la dictadura, un fet al qual fan referència més d’una vegada: “Encara existeix un petit vestigi de la repressió franquista en aquesta regió, i és que un municipi conserva el seu topònim en castellà” escriu la periodista en una frase, tot afegint que Cabassers, situat a Tarragona “conserva el nom que li va posar Franco, al contrari que les altres localitats catalanes“. L’autora de l’article també afegeix que van ser “els mateixos veïns del poble” els que “ja en democràcia” van voler que es mantingués la seva denominació en castellà, per molt que “el 1933 la Generalitat aprovés la seva denominació catalana”. Així, insisteix en la idea que malgrat la brutal repressió franquista, els veïns del poble van optar per ignorar la Generalitat i, per tant, la denominació oficial, i preferissin la imposada per la dictadura (cal destacar que en cap moment es parla del canvi de nom del poble com a “imposició”). Després d’explicar la història de l’origen del nom del poble, l’autora afegeix que el nom en castellà va generalitzar-se al segle XIX, i que amb la Transició, finalment, els veïns van prioritzar el terme ‘Cabacés’ per “costum i arrelament” .
Un cop acabada la tirallonga sobre la polèmica pel nom oficial del poble (que ocupa un total de sis paràgrafs), l’autora resumeix en tres tristos i breus paràgrafs tot el que cal veure al poble, deixant clar que el motiu de la promoció era senzillament perquè el municipi conserva el seu nom franquista.
Sant Andreu de Palomar (poble i ara barri de Bcn) té mig nom en castellà abans d’en Franco.
L’únic que els agrada i alegra als Ñordistanos es veure que encara queden coses fetes per el seu Cabdill fascista per la gracia de déu
Cabassers mai no serà un nom en castellà perquè la doble si no existeix en castellà. Serà un nom “col·locat” durant el franquisme, però en una llengua artificial i inventada. No ho dic jo, ho diu la RAE