Qualsevol observador de l’actual situació política veu que el partit de Sílvia Orriols tindrà un creixement molt important, i si la majoria d’analistes i partits polítics segueixen en l’error d’etiquetar el fenomen només d’extrema dreta, encara faran augmentar més els seus resultats. Un periodista proper a l’esquerra va assistir a la concentració que Aliança Catalana havia organitzat a Barcelona amb motiu de la Diada de Catalunya. A l’hora de fer el recompte, segons diuen els partidaris d’AC, només n’eren uns docents i escaig. El que el periodista no va poder comptar, però, és la simpatia que Orriols desperta en molta gent: gent jove, persones normals i corrents, fins i tot en els votants fidels als partits independentistes que porten un cabreig monumental amb els seus líders per la manca de projecte viable per avançar cap a la independència. Si Orriols creix, el problema independentista s’agreuja, i per tant cal una reacció per parts dels líders independentistes per aturar aquest creixement que fa content als partits espanyols del 155.
Hi ha un vot ocult a Orriols que no detecten les enquestes, i és el vot de càstig als líders independentistes de Junts, ERC i la CUP, pel simple fet que són incapaços de posar-se d’acord per intentar avançar cap a la independència. I una bona part d’aquest electorat independentista enfadat votarà Orriols en les pròximes eleccions municipals o al Parlament de Catalunya per fer emprenyar les direccions dels seus partits. Un vot que ha detectat que Orriols treu de polleguera als líders independentistes, i que té l’esperança que l’augment de vots d’AC sacsegi els partits independentistes.
Vuit anys després de l’octubre de 2017, la ciutadania sap que negociar amb Espanya no és cap solució; més aviat al contrari: una pèrdua de temps, un augment de l’espoli fiscal i un país que perd oportunitats de tirar endavant pel simple fet de ser una colònia d’Espanya. La ciutadania sap que no ens volen, no accepten la pluralitat lingüística i només ens volen per continuar cobrant les seves festes amb l’espoli dels Països Catalans. Per alguns d’aquests motius, i per a molts independentistes, el vot a Sílvia Orriols s’està convertint en un vot instrumental per intentar recuperar el pols independentista; com a solució a la greu crisi que viu Catalunya i els territoris de parla catalana governats pel PP i Vox, som molts els que veiem que podem acabar igual o pitjor.
És imprescindible un relleu generacional a les cúpules de Junts i Esquerra.El seus liders no generen empatia entre els seus votants, i a més son ostatges de la Justicia espanyola que pot revisar els seus indults
Anàlisi superficial i sense corrector ortogràfic.
Sóc independentista d’esquerra, militar al PSUC fins a l’euro comunisme, vaig anar a la primera celebració de l’11 de setembre a Sant Boi. Sóc independentista fins a la medul·la. Hi ha algun partit que proclami la seva voluntat d?independència sense embuts, sense avergonyir-se, sense complexos? Bé. Votaré AC. Quan siguem independents ja lluitaré amb mans i peus en contra de l’ideari polític d’AC però en el viatge hi ha companys que no puc escollir. Bàsicament per l’abandó dels que sí que m’agradarien.
Està clar que si els 700 mil abstencionistes de les darreres eleccions ho eren per emprenyats i ara volen castigar els partits que no van complir amb els seus compromisos, votaran per AC, i si ho fessin tots tombarien moltes coses.
Té un discurs net i clar enfront uns partits vergonyosos
Cal votar a qui ens porti la independència…cal votar AC…i derrotar aquest partits que porten l’etiqueta de independentistes.Als partits que ens van ensenyar per seu propi benefici…ni aigua.
Volem la independència i votarem a qui ens la porti.
Ahhhh…una cosa. AC els immigrants españols són els qui en fan més mal.Fora de Catalunya tots els immigrants españols.
Visca Catalunya lliure i independent
No sé si els simpatitzants d’AC són conscients que aquest partit comparteix un bon gruix ideològic amb VOX, i el que això implica.
Altrament, reduir tots els problemes a la immigració musulmana és una presa de pèl que fins i tot un nen de P3 copsaria, però que per alguna raó els simpatitzants d’AC (i VOX) no. Suposo que la degradació de la democràcia comença per aquí, per tragar i perdonar totes les mentides dels teus, i no deixar passar ni una dels altres.
El periodisme, en hores més baixes que mai. Tot és superfície o banalitat, sense anàlisi seriós, professional, apassionat… Repetició de tòpics com els lloros. Que si l’extrema dreta, que si el genocidi dels palestins… En fi, el temps (i les eleccions) posarà tot en el seu lloc. D’això no en tinc cap dubte. Mentrestant, Espanya i el PSOE van guanyant, espanyolitzant els Països Germans cada dia més.