Per què Marta Rovira no es va presentar a les eleccions europees? Avui, com a eurodiputada, seria un complement perfecte i una figura política de contrapès al MHP Puigdemont. És una altra pregunta que ara mateix molta gent també es fa, i molts militants s’ho pregunten en constatar l’ostracisme públic i polític a què Marta Rovira està sent sotmesa des que el seu discurs és diferent del que fa l’actual direcció republicana, o sigui, del discurs dominant.
En les poques entrevistes en què l’hem vista, sempre dóna un missatge diferent: sempre parla d’escepticisme davant la taula de negociació, diu que s’ha de parlar però posant límit, no oblida qui és el PSOE, que sense el suport dels socialistes al 155, Rajoy sempre va dir que no l’aplicaria.
El discurs de Marta Rovira avui és més vigent que mai i es troba a faltar una presència política seva molt més activa. Segurament serviria per recuperar unes millors relacions entre els diferents partits independentistes i per establir, d’una vegada per totes, un acord estratègic. Cal recordar que Rovira també ha criticat la convocatòria d’eleccions sense tenir un acord entre els independentistes, malgrat que dirigents republicans les volen ja.
Davant una més que previsible impossibilitat que sigui Oriol Junqueras qui es presenti com a candidat per culpa de la repressió política, Marta Rovira seria segurament una candidata potent i amb capacitat de guanyar les eleccions. Juntament amb Pere Aragonès, formaria un binomi engrescador. La lluita electoral de Rovira amb Pugidemont /Borràs podria ser un al·licient per l’independentisme brutal.
Una dona republicana de pedra picada, amb possibilitats de presidir la Generalitat de Catalunya, seria una aposta guanyadora.
