Fa uns dies l’editor del diari El Punt, Joan Vallclara, lamentava la situació dels grans mitjans de comunicació en paper del país, i donava dades espectaculars, com a conclusió, els quatres grans mitjans tindrien pèrdues extraordinàries sense la publicitat institucional, fins i tot tres dels diaris perden igualment diners malgrat la publicitat institucional.
Per tant, arribem a la conclusió que els grans mitjans de comunicació i els mitjans i petits en la seva àmplia majoria necessiten la publicitat institucional, el drama el tenim que algunes institucions i en segons quines mans cauen entren en un joc polític pel repartiment d’aquests diners. Fins i tot a l’etapa més independentista i on la repartidora la tenia ERC, com sempre explica l’editor del diari El Punt, aquesta tenia un clar component polític, Calàbria, decidia molt, i va fer veritables estralls.
Tornem a les dades, pèrdues i guanys de l’any 2023 i publicitat i subvencions rebudes:
El Periódico va perdre -3.789.000.-€ i va rebre de les institucions 4.695.000.-€
La Vanguardia va perdre -1,274.000.-€ i va rebre de les institucions 4.094.000.-€
Diari Ara va perdre -875.000.-€ i va rebre de les institucions 3.424.000.- euros
EL Punt va guanyar +398.000 euros i va rebre de les institucions 1.750.000.-€
L’editor del diari El Punt, Joan Vallclara ens recorda que des de la seva fundació el diari Ara ha perdut en 14 anys més de 26 MEUR, la pregunta següent és com es pot mantenir una empresa que perd aquests milions malgrat els diners rebuts de l’administració? els seus propietaris deuen ser uns grans patriotes? O després passa el que passa, s’obliden de la campanya institucional de l’1-O ho tenen algunes idees que sorprenen per la sensació que era un diari pròxim al sobiranisme i resulta que no.
Queda clar que si restem els diners rebuts de les administracions, els 4 grans mitjans de comunicació del país, sobretot tres d’ells van a unes pèrdues inassolibles i que segurament portarien al tancament del diari. Passa el mateix amb la televisió i ràdio públiques i en la majoria dels mitjans, per això caldria que el repartiment de la publicitat institucional i de les subvencions no fos sectària i es tinguessin en compte la llibertat del mitjà, en una societat avançada necessitem uns mitjans lliures i preparats, i si a sobre volem promocionar una llengua minoritzada com la catalana caldria vigilar que els diners per promocionar la llengua catalana fossin invertits en aquesta tasca i evitar fets insòlits.
No pot ser que els dos grans diaris de Catalunya, avui molt més petits, amaguin la versió catalana de les seves edicions, reben molts diners públics i acaben fent tots els extres en castellà i a les xarxes socials han tancat els seus perfils en llengua catalana, els destorba per aconseguir lideratges de clics en castellà.
