Dissabte, 31 d'octubre de 2020 - Edició 828
La República

El diari ARA parla de quatre camins per combatre la sentència de l’1-O, i resulta que hi manca el principal: la independència

L’únic camí que realment atorga la plena llibertat, la recuperació de tots els drets dels empresonats i que permet als exiliats tornar i que es tanquin tots els judicis oberts per l’estat repressor és la Independència

L'Ull de Déu
L'Ull de Déu 18/10/2020

Fa mesos que expliquem que el país no té cap dels grans mitjans de comunicació parlant a favor de la independència com a millor sortida per a la ciutadania catalana. Ja ho diu el llibre de Junqueras i Marta Rovira: “tenim els grans grups de comunicació en contra”. Cal lluitar contra això i prendre-hi mesures. A la radiografia feta pels republicans cal afegir-hi el diari ARA i aquesta notícia n’és un clar exemple. El diari va farcit d’escrits en clau derrota, i el quart diari del país segueix vivint de la seva història mentre que el Punt /Avui no vol ser el gran diari dels Països Catalans, com ja vam explicar.

L’article porta com a títol: “Els quatre camins per combatre la sentència de l´1-O” i s’obliden de l’únic que atorga la plena llibertat als nostres presos polítics, exiliats i represaliats: la Independència.

I els quatre camins que l’escrit proposa són:

1) L’indult, una fita que és victoriosa per l’estat, ja que en l’àmbit internacional es presenta com un estat magnànim que “sap perdonar”.

2) La reforma de la sedició on ni tan sols parla d’abolir-la com a delicte, el que de fet seria una altra manera de quedar bé per part de l’estat espanyol: un perdó a mitges que manté les penes d’inhabilitació i que en deixa fora als exiliats i la resta de represaliats, igualment que l’indult.

3) L’amnistia, cosa que tothom sap que Espanya mai no aprovarà. Són incapaços d’assumir aquesta opció que els comporta desgast. Per a nosaltres és, com a molt, un nou desengany.

4) El recurs a Estrasburg, que l’estat retardarà fins a l’infinit ordenant al Tribunal Constitucional espanyol que retardi les seves sentències, en una pràctica abusiva que tothom ja sap a Europa, però que no hi reaccionen. Un dels altres problemes d’anar Estrasburg són els errors d’algunes de les defenses en el judici, que van ser molt toves durant la vista davant l’actitud del Tribunal Suprem presidit per Marchena.

L’únic camí que realment atorga la plena llibertat, la recuperació de tots els drets dels empresonats i que permet als exiliats tornar i que es tanquin tots els judicis oberts per l’estat repressor és la Independència. Cada dia sota l’estat opressor és un dia més sense veure les nostres llibertats respectades. Fins i tot, la independència ens permetria atorgar asil polític a la bona gent de l’estat represaliada per defensar els drets dels catalans, com en Dani Gallardo, que ha complert un any a la presó sense judici per defensar Catalunya. Un escàndol més, de proporcions gegantines, i una altra prova evident que d’Espanya no podem esperar res de bo sinó, ben al contrari, repressió i repressió i espoli econòmic com fins ara.

 

 

Relacionats