Dimarts, 11 de maig de 2021 - Edició 1020
La República

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (4)

Una resposta treballada en format de preguntes per a millorar el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira i del que els seus autors n’esperen resposta, avui publiquem la quarta part.

L'Ull de Déu
L'Ull de Déu 17/04/2021
Furgons dels Mossos d'Esquadra bloquejant els accessos a l'estació de Sants de Barcelona durant una concentració contra la sentència de l'1-O el 28 d'octubre del 2019. Pla general. (Horitzontal)

“En aquest llibre expliquem obertament la nostra proposta, elaborada a partir dels aprenentatges del 2017, i la posem a disposició del conjunt del moviment independentista perquè la pugui discutir, esmenar i millorar, si convé.”

Recollint el guant que la introducció del llibre ofereix al conjunt del moviment independentista, plantegem, a continuació, 25 preguntes als líders d’ERC que ens susciten determinats passatges de l’assaig, i agraint, ja de bestreta, una resposta que esperem que sigui el més aviat possible.

16.- Pàgina 62: “La confrontació, sempre en clau democràtica, ha d’estar precedida per aquesta voluntat d’arribar a acords en els quals l’independentisme ha d’aparèixer sempre com el més disposat a comprometre’s”.

En aquest cas, torna a emergir el tema dels incentius: quin incentiu té l’Estat per dialogar? Actualment, cap. Per això totes les victòries recents han estat les que s’han lliurat a l’exterior. A dins de Catalunya, cap. L’únic incentiu que es pot generar a l’Estat per a què dialogui és a través d’una confrontació -pacífica, democràtica que li suposi costos: d’estabilitat política i institucional, econòmics, etc.

17.- Pàgina 63: “Per tant, hem de guanyar eleccions i governar. I, allà on governem, hem de prioritzar governar bé per damunt del conflicte simbòlic, per molt llaminer que pugui ser”.

Els fets no són coherents amb el discurs. Si creus que la gestió és la clau per eixamplar la base, com a mínim cal fer bona gestió. Ha estat el cas? Hi ha proves força contundents que el govern efectiu actual ha devaluat més l’autogovern del que ho estava anteriorment, per errors importants en la gestió durant les circumstàncies en què es demostra la capacitat o no per fer-ho.

Però és que fins i tot si la gestió fos bona, tampoc així no s’eixampla la base. La gestió no proporciona vots en un context en què el factor identitari és el mes determinant del vot. Mai els arguments racionals vinculats a la bona gestió passaran per damunt dels arguments identitaris. Per això el vot unionista i el vot independentista son ara mateix dos blocs molt estancs, bastant incomunicats, sense gaire transvasament entre l’un i l’altre. Només hi ha transvasament intra-blocs -de Cs a PSC o de la CUP a ERC, etc.- però no interblocs

Un exemple d’això és el govern municipal de Sabadell, a mans d’una alcaldia compartida entre ERC i Crida per Sabadell (CUP) del 2015 al 2019, i que va caure en mans socialistes a partir d’aquell any. El vot unionista, per desgràcia, com demostra la ciència políticai l’experiència de Catalunya dels darrers anys, no es sedueix en base de polítiques socials i bona gestió.

18.- Pàgina 76: “Tenim molta feina a fer en el terreny diplomàtic, molta. I no es pot fer si no és des del Govern”.

Com pensa fer-la, la Generalitat, si la seva acció i delegacions exteriors es troben totalment controlades per la diplomàcia espanyola? Ha quedat clar que l’autonomia està tenallada i una de les coses que més es controlen des de la xarxa diplomàtica espanyola és que la Generalitat es cenyeixi a fer acció exterior per a la promoció econòmica del país, però no per a la seva projecció política. No hi ha cap delegat exterior de la Generalitat que s’atreveixi a preguntar a un diplomàtic estranger “què necessiten vostès per reconèixer Catalunya com a República independent”.

19.- Pàgina 82: “El referèndum pactat és la millor de les opcions per resoldre el conflicte, sense cap mena de dubte.”

Assumint que, efectivament, aquesta seria la millor de les opcions, la pregunta que emergeix immediatament és: quina és la via per aconseguir-lo? Quins incentius estem generant per fer canviar radicalment d’opinió el govern espanyol sobre un referèndum acordat? Per què el llibre no ho explica? L’estratègia de la distensió no els està generant cap incentiu per canviar de parer.

Creuen que el PSOE concedirà un referèndum acordat? Creuen que el fet de tenir mes suport electoral i social ens donarà un referèndum acordat? Més del 70 per cent de la població estaria avui a favor d’un referèndum acordat a Catalunya i ni així el govern espanyol l’ha volgut pactar. Creuen que si l’independentisme fos el 60%, només per aquesta raó, el govern espanyol concediria un referèndum acordat?

20.- Pàgina 84: “L’independentisme haurà de mantenir sempre la mà estesa. I, alhora, perquè la paciència no pot ser infinita, s’ha de preparar per desbordar democràticament el règim monàrquic si s’enroca en l’immobilisme o fins i tot involuciona”.

Si la paciència no és infinita, quan s’acaba? Què cal que passi per a què s’acabi? És que empresonar i obligar a exiliar els líders polítics del poble i en contra de resolucions de Nacions Unides o d’organitzacions com Amnistia Internacional no són suficients per deixar de parar l’altra galta? Quins són els elements objectius que els autors del llibre fixen com a límits de la paciència col·lectiva?

De quina manera s’està preparant l’independentisme per “desbordar democràticament el règim monàrquic”? Cal preparar-lo? En cas afirmatiu, ni a nivell de fets, ni sobretot a nivell discursiu, ni ERC ni el govern de Pere Aragonès està orientant políticament el moviment cap a aquesta preparació.

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (1)

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (2)

25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (3)