Les històries de Sherlock Holmes són un d’aquells valors refugi literaris del gènere negre. La presència del famós habitant de l’imaginari número 221 B del carrer Baker de Londres és encara avui dia constant i el seu famós mètode deductiu forma part de l’imaginari col·lectiu de successives generacions de lectors.
L’editorial Viena contribueix a aquesta presència amb la reedició de les obres que Sir Arthur Conan Doyle va fer protagonitzar a Sherlock en nova traducció de Xavier Zambrano. La sèrie s’iniciava amb Les aventures de Sherlock Holmes i segueixen ara amb Les memòries de Sherlock Holmes, que aplega alguns dels relats més coneguts del detectiu.
Els dotze relats que composen aquest volum es van publicar a la revista The Strand Magazine entre el desembre de 1892 i el desembre de 1893 i representen alguns dels relats més coneguts de la sèrie, com “El ritual Musgrave” o “El problema final”, amb el qual Conan Doyle havia de poar fi a les històries sobre Holmes, aclaparat per l’èxit popular de les narracions que li impedien, en paraules pròpies “fer coses millors”.
Un Sherlock més humà
En aquest conjunt de relats hi trobem el ritme narratiu habitual en les històries holmesianes, i algunes revelacions de caire més personal que ens ofereixen una visió més precisa del personatge: revelacions sobre el seu passat (parla de Victor Trevor, qui va ser “l’únic amic que vaig fer durant els dos anys que vaig anar a la universitat”), o més familiars (com l’aparició per primer cop del seu germà Mycroft i el cèlebre Club Diògenes), o sobre com en alguns casos “molt notables i dramàtics” Holmes no ha acabat tenint un alt grau de participació en la seva resolució. Pas a pas, narració a narració serà, evidentment, John Watson qui ens desvetllarà aquests descobriments sobre el seu amic de qui, pel seu hermetisme havia pensat que “era orfe i que no li quedava cap parent viu”.
“La cara groga”, “El terratinent de Raigate”, “El tractat naval” o el famós “El problema final”, en què Sherlock Holmes perd, aparentment, la seva partida d’escacs amb el seu més profund enemic Moriarty, a les cascades de Reichenbach, són relats imprescindibles en què l’ingeni de Holmes va de bracet amb la literatura precisa i àgil de Conan Doyle.
Aquest volum es complementa amb un més que interessant assaig de l’historiador Josep Lluís Martín i Berbois sobre aquesta pretesa darrera aventura de Sherlock Holmes i la gran repercussió en el seu moment dels relats de Conan Doyle, fent esment, també, a les edicions catalanes de Les aventures de Sherlock Holmes.
