El 23 de setembre de 1973 Pablo Neruda (Temuco, Chile, 1904) moria assassinat per nou règim militar d’Augusto Pinochet, que havia fet un cop d’estat el dia 11 de setembre. Neruda, militant comunista i “poeta del poble” va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1971, després que el jurat valorés la seva poesia “que amb l’acció d’una força elemental dona vida al destí i els somnis d’un continent”. El seu Canto general és un himne èpic en el qual canta a Amèrica en la seva totalitat, de la seva fauna, flora i medi natural a la seva història. De la colonització espanyola escriu que “Los carniceros desolaron las islas” i narra el genocidi comès pels espanyols acompanyats per la seva religió: “”El obispo levantó el brazo, / quemó en la plaza los libros / en nombre de su Dios pequeño / haciendo humo las viejas hojas/ gastadas por el tiempo oscuro”.
Pablo Neruda és un dels poetes més importants de la història de la literatura universal. La seva obra, que abasta més de 50 volums, és una síntesi de la seva vida i de la seva visió del món, i entre els seus llibres hi destaquen obres com Veinte poemes de amor y una canción desesperada, Crepusculario, Residencia en la tierra o Canto general.
Coincidint amb els cinquanta anys de la mort de Pablo Neruda, s’han reeditat les seves memòries Confieso que he vivido (Seix Barral i Austral en format butxaca), en una edició ampliada i textos inèdits a l’edició original.
Neruda a Barcelona
A banda de poeta, Pablo Neruda va ser també diplomàtic del seu país. L’any 1933 va ser nomenat Cònsol a Barcelona, on arribaria el maig de 1934. A finals d’aquest any s’incorporaria a l’ambaixada de Xile a Madrid, mantenint el seu càrrec representatiu de Barcelona. El cop d’estat feixista i la guerra civil posterior el retornen a Xile, mesos després d’iniciada la guerra, a la que dedicaria el poemari España en el corazón, dels qual s’imprimiria una edició al Monestir de Montserrat el 7 de novembre de 1938. L’escriptor xilè Julio Gálvez Barraza assenyala que la primera edició d’aquella impressió (de 500 exemplars numerats) es va repartir entre les autoritats polítiques i militars de la República espanyola. Una segona edició seria destruïda pels feixistes que van ocupar Montserrat. El paper per aquell llibre el van fabricar per soldats republicans a un molí paperer d’Orpí (Anoia). Sembla que d’aquest llibre només es conserven sis exemplars: dos a la biblioteca de la Universitat de Barcelona (núms. 56 i 57), un a la Biblioteca de Catalunya (exemplar 5), un altre a la Biblioteca de Montserrat, un altre a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i un altre en mans d’un col·leccionista privat.
Neruda va dedicar un poema també a Lluís Company: “Canto en la muerte y resurrección de Luis Companys’, que forma part de Tercera residencia.
Canto en la muerte y resurrección de Luis Companys
Cuando por la colina donde otros muertos siguen
vivos, como semillas sangrientas y enterradas
creció y creció tu sombra hasta apagar el aire
y se arrugó la forma de la almendra nevada
y se extendió tu paso como un sonido frío
que caía desde una catedral congelada,
tu corazón golpeaba las puertas más eternas:
la casa de los muertos capitanes de España.
Joven padre caído con la flor en el pecho,
con la flor en el pecho de la luz catalana,
con el clavel mojado de sangre inextinguible,
con la amapola viva sobre la luz quebrada,
tu frente ha recibido la eternidad del hombre,
entre los enterrados corazones de España.
Tu alma tuvo el aceite virginal de la aldea
y el áspero rocío de tu tierra dorada
y todas las raíces de Cataluña herida
recibían la sangre del manantial de tu alma,
las grutas estelares donde el mar combatido
deshace sus azules bajo la espuma brava,
y el hombre y el olivo duermen en el perfume
que dejo por la tierra tu sangre derramada.
Deja que rumbo a rumbo de Cataluña roja
y que de punta a punta de las piedras de España
paseen los claveles de tu viviente herida
y mojen los pañuelos en tu sangre sagrada,
los hijos de Castilla que no pueden llorarte
porque eres en lo eterno de piedra castellana,
las niñas de Galicia que lloran como ríos,
los niños gigantescos de la mina asturiana,
todos, los pescadores de Euzkadi, los del sur, los que tienen
otro capitán muerto que vengar en Granada,
tu patria guerrillera que escarba el territorio
encontrando los viejos manantiales de España.
Guerrilleros de todas las regiones, salud,
tocad, tocad la sangre bajo la tierra amada:
es la misma, caída por la extensión lluviosa
del norte y sobre el sur de corteza abrasada:
atacad a los mismos enemigos amargos,
levantad una sola bandera iluminada:
unidos por la sangre del capitán Companys
reunida en la tierra con la sangre de España!
D’aquest poema tenim una versió en català que va fer, l’any 1971 Pere Quart:
Cant en la mort i resurrecció de Lluís Companys
Llavors que pel tossal on d’altres morts segueixen
vivents, com la sement sagnant i soterrada,
la teva ombra cresqué fins que apagava l’aire
i es va arrugar la forma d’ametlla nevada
i s’estengué ton pas com una remor freda
que queia des d’alguna catedral congelada,
casal dels capitans finats de les Espanyes.
Va caure amb la flor al pit, ell que era un pare jove,
amb la flor al pit, clavell, de la llum catalana,
clavell regalimant de sang inextingible
com la rosella viva damunt la llum trencada,
el teu front ha rebut l’eternitat de l’home
entre els corbs sebollits de totes les Espanyes.
La teva ànima hagué l’oli verge del poble,
de ton terrer daurat tingué l’aspra rosada
i de tot Catalunya a les arrels ferides
els donava la sang la deu de la teva ànima,
les grutes estelars on la mar combatuda
desfà tanta blavor sota l’escuma brava
i l’home i l’oliver en el perfum s’adormen
que va deixar en la terra la teva sang vessada.
Deixa que pels camins vermells de Catalunya,
i que de cap a cap de les pedres d’Espanya
es passegi el clavell de la vivent ferida
i xopin mocadors en la nafra sagrada,
aquells fills de Castella que no poden plorar-te
car en l’eternitat ets pedra castellana,
les noies de Galícia que ploren com rieres,
els infants gegantins d’Astúries, la minaire,
tothom, els pescadors d’Euskadi, i els del Sud, els qui tenen
un altre capità que cal venjar a Granada,
ta pàtria guerrillera que escarbotant la terra
troba l’antiga font de totes les Espanyes.
Salut als guerrillers d’ací i d’allà, salut!
Toqueu, toqueu la sang sota la terra amada:
la mateixa caigué a les prades plujoses
del Nord, i sobre el Sud de l’escorça abrusada:
ataqueu els mateixos enemics amargats,
aixequeu una sola bandera il·luminada:
aplegats per la sang del capità Companys
que es va fondre amb la sang de totes les Espanyes.
Pablo Neruda. Confieso que he vivido. Austral Editorial/ Seix Barral. Barcelona, 2023. 544 pàgines. 12,95 / 21,00 €
