Canon de cámara oscura (Seix Barral) és la darrera novel·la d’Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948), una obra breu però intensament suggestiva, fidel al seu univers literari. L’autor barceloní hi desplega de nou la seva habilitat per a entrellaçar realitat i ficció, memòria i invenció, i ho fa amb la seva habitual prosa elegant, irònica i farcida de referències literàries.
A partir d’una figura d’escriptor en crisi, retirat en una mena de silenci autoimposat, mentre selecciona setanta-un llibres en una sala fosca de cas seva amb la idea d’escriure un cànon “inactual, dissident dels oficials”, Vila-Matas ens proposa una reflexió profunda sobre l’acte d’escriure. El títol, que evoca la cambra fosca de la fotografia, és ja tota una metàfora: tot entra invertit, desdibuixat, per acabar revelant-se amb una nova llum. És així com funciona també aquest llibre: lent, fragmentari, però ple de revelacions, amb una difusa incursió en els terrenys de la ciència-ficció, amb la sospita que el narrador, Vidal Escabia, pugui ser, en realitat, un androide infiltrat entre els barcelonins.
Les lectures, els records, les cites i les digressions conviuen en una narració literària i irònica, per la qual hi circulen noms com els de Kafka, Walser, Beckett o Bolaño, en un territori que es mou entre la realitat i la ficció, entre els carrers de Barcelona i les pàgines incertes de la literatura. La narració es mou entre cites, records, lectures i episodis reals o inventats que donen forma a un món d’ombres. Literatura de la literatura.
Canon de càmera oscura. Enrique Vila-Matas. Seix Barral. Barcelona, 2025. 222 pàgines.
esteu recomanant un llibre escrit en castellà?
no m.ho crec