Quan James Weldon Johnson va publicar Autobiografia d’un exhome de color (Editorial Clandestina) l’any 1912, ho va fer sense signar-la, de manera anònima. La novel·la tractava un dels temes més incòmodes de la societat nord-americana, la identitat racial, i ho feia amb una contundència poc freqüent. Amb la forma d’unes memòries fictícies, Johnson recrea la vida d’un home birracial que, després d’una infantesa privilegiada i d’una joventut marcada pel descobriment de la música, acaba prenent una decisió radical: renunciar a la seva identitat negra i “passar” per blanc per poder sobreviure en un entorn dominat per la violència i la discriminació.
El relat és alhora personal i polític. El narrador, fill d’una mare negra i d’un pare blanc ric que mai no reconeix oficialment la paternitat, creix en un món ambigu, gairebé protegit, fins que la realitat del racisme se li imposa amb brutalitat. La seva trajectòria vital el porta a viure entre dues cultures: d’una banda, la comunitat afroamericana, amb la seva vitalitat i una creativitat que Johnson evoca al voltant de la música, els espirituals i el ragtime; de l’altra, l’atractiu d’una seguretat social i econòmica reservada a la població blanca en una bulliciosa Nova York. El moment decisiu arriba quan presencia un linxament de persones negres als estats del sud.
Johnson, nascut a Florida el 1871, va ser una figura polièdrica: mestre, advocat, diplomàtic, poeta i activista pels drets civils. Va escriure la lletra de l’himne Lift Every Voice and Sing, convertit amb el temps en l’himne nacional negre dels Estats Units, i va tenir un paper destacat dins la Societat Nacional per al Progrés de les Persones de Color, organització clau en la lluita pels drets de la comunitat afroamericana. Aquesta trajectòria vital que reflectida al seu relat: més que una novel·la, és una reflexió i un retrat de la duresa i les condicions de la societat americana del seu temps.
A Autobiografia d’un exhome de color el protagonista desperta compassió i alhora incomoditat i genera preguntes i reflexions sobre la condició d’afroamericà i les seves possibilitats en una societat estructuralment racista. Més d’un segle després, la novel·la continua essent una lectura poderosa. La seva combinació de retrat social i confessió personal ens recorda que la literatura pot posar llum sobre les contradiccions més profundes d’una societat. Johnson va fer un retrat precís d’una Amèrica dividida, la de principis del segle XX, i que encara, avui dia, no ha aconseguit superar la divisió racial.
Autobiografia d’un exhome de color. James Weldon Johnson. Traducció de Teresa Solana. Editorial Calndestina. Barceona, 2025. 216 pàgines. 20,00 €
