Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La premi Nobel Annie Ernaux, en català

|

- Publicitat -

El jurat de l’Acadèmia Sueca ha atorgat el Premi Nobel de Literatura d’aquest any a l’escriptora francesa Annie Ernaux  “per la valentia i l’agudesa clínica amb què revela les arrels, les distàncies i les limitacions col·lectives de la memòria personal”.

Ernaux Va néixer el 1940 a Lillebonne (Normandia).  Va publicar la seva primera novel·la el 1974, Les armoires vides, i va guanyar el premi Renaudot amb La place el 1984. Amb Els anys va guanyar-se el reconeixement unànime de crítics i lectors. Se li han atorgat els premis de la Llengua Francesa (2008), Marguerite Yourcenar (2017) i Formentor (2019) pel conjunt de la seva obra.

Publicitat

En català Angle Editorial ha publicat quatre obres: L’esdeveniment, Pura passió, Memòria de noia i Els anys.

L’esdeveniment. Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se’n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l’avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d’ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metges.

El relat esdevé un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d’una dona i la violència física i emocional que això comporta.

Pura passió. En aquesta narració directa i vibrant, Annie Ernaux fa la crònica d’un enamorament apassionat a tocar dels cinquanta anys. I ho fa, com és habitual en ella, capbussant-se en els seus records i relatant-los amb total transparència, servint-se d’una escriptura sòbria i precisa. Al llarg d’una colla de mesos no farà altra cosa que esperar, a casa, les trucades d’A., un diplomàtic de l’Est amb una retirada a Alain Delon, amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat més simple i pur.

Memòria de noia. És l’estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l’amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, o les ànsies de ser lliure i adult.

Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d’enfrontar-s’hi (es capbussarà en fotos i cartes d’aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats), i escriurà aquestes pàgines esquitxades d’inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat íntim de la seva joventut.

Els anys. Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d’autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el pas del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió.

Els anys ha estat un dels grans èxits literaris d’Ernaux. Ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu, i ha estat finalista del Man Booker Internacional.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut