Joan Laporta ha triat el format llibre per explicar, de primera mà, el que ha estat el seu segon mandat al capdavant del FC Barcelona. Aquesta fórmula li permet fugir de la immediatesa i aprofundir en l’anàlisi del que ell mateix descriu com una “cursa d’obstacles contínua”. Gestar l’herència rebuda el 2021 ha estat un veritable ral·li, i el llibre esdevé el canal idoni per adreçar-se directament al soci i al seguidor culer, lluny de l’hostilitat que sovint marquen determinats corrents mediàtics.
Després d’una primera etapa històrica entre el 2003 i el 2010, on va portar el club a la seva màxima esplendor amb Guardiola, Laporta va tornar a la presidència el 2021 amb un panorama radicalment oposat. A través de les pàgines d’Així hem salvat el Barça (Ara Llibres), fruit d’un seguit de converses amb l’escriptor i cronista futbolero Josep Maria Fonalleras, el president narra, en primera persona, com ha evitat el col·lapse del club.
Explica Laporta, en reprendre el càrrec, es va trobar amb un club sumit en un mal moment econòmic, social i esportiu. La seva narració, apassionada i directa, descriu l’herència de deutes i les traves constants del fair play financer de la Lliga com els principals dracs a batre. En aquest context, el president detalla la seva estratègia de supervivència: les famoses palanques. Aquestes operacions financeres no es presenten només com a moviments comptables, sinó com la clau que va permetre reactivar un club que tenia serioses dificultats fins i tot per inscriure els seus jugadors al primer equip.
Evidentment, un dels passatges més crus del llibre és la gestió de la marxa de Leo Messi. Laporta explica per primer cop des de la seva perspectiva la duresa d’aquell moment, marcat per la impossibilitat material de mantenir l’argentí dins l’estructura salarial permesa. També dolorosa va ser el fet d’haver de prescindir d’una llegenda del Barça com Ronald Koeman, o, després, Xavi Hernández, de qui parla amb afecte. Sobre el neerlandès, Laporta narra un fragment revelador d’una conversa privada: “Ronald, per a mi tu ets una llegenda, jo vaig plorar a Wembley, però t’haig de dir que no ho ets [el meu entrenador]”.
Més enllà de la gespa, el relat s’atura en la gran obra patrimonial: la reforma de l’Spotify Camp Nou. Laporta descriu el procés de veure l’estadi aixecar-se de nou com un símbol de la recuperació de l’orgull i la potència del club. Aquesta reconstrucció física va en paral·lel a la reconstrucció esportiva, on el president destaca l’auge de les noves promeses de la Masia com el pilar fonamental del futur blaugrana.
Gràcies a la feina de Fonalleras, que ha compartit cafès i confessions amb el dirigent, el llibre permet conèixer un Laporta de portes endins. El text mostra un home per al qual el barcelonisme és una passió i una identitat amb la qual es pot emocionar, que manté la figura de Johan Cruyff com un far espiritual i esportiu permanent, i que entén la seva tasca al capdavant del Barça com un servei indissociable de la identitat de Catalunya.
En definitiva, l’obra es presenta com el testimoni d’un president que, lluny de l’asèpsia dels informes oficials, prefereix explicar la seva veritat a través de la passió i la proximitat, reivindicant com, contra tot pronòstic, ha aconseguit tornar a encertar el rumb del vaixell culer.
Així hem salvat el Barça. Joan Laporta. A cura de Josep Maria Fonalleras. Ara Llibres. Barcelona, 2025. 176 pàgines. 22,50 €
