Els invictes, publicat ara en català per Edicions de 1984, ocupa un lloc singular dins l’obra de William Faulkner (1897-1962). El llibre apareix com a volum el 1938, tot i que alguns dels episodis que el formen havien estat publicats prèviament a The Saturday Evening Post entre 1964 i 1936.
La novel·la segueix la família Sartoris durant la Guerra de Secessió i els anys immediatament posteriors. El relat avança a través de set episodis narrats per Bayard Sartoris, des de la infantesa fins a la primera joventut, en un trajecte que és alhora personal i històric. Faulkner no construeix una crònica bèl·lica, sinó una exploració del que queda quan un món s’esfondra: una casa amenaçada, unes jerarquies que perden sentit, una comunitat incapaç d’assumir les conseqüències de la derrota. Com assenyala Marina Porras al pròleg d’aquesta edició, “l’únic que no poden fer els homes de Faulkner és guanyar. El llibre va al cor de la derrota…”
La mirada infantil inicial no suavitza el relat, sinó que el torna més precís. Bayard comparteix jocs i experiències amb Ringo, el noi afroamericà amb qui es cria, però el pas del temps fa evident una desigualtat que no necessita ser explicada: comparteixen passat, no futur. Aquesta tensió travessa tot el llibre i situa al centre una de les qüestions recurrents de Faulkner: la persistència de l’ordre racial més enllà del conflicte armat.
Entre els personatges destaquen les figures femenines, com l’àvia Millard i la cosina Drusilla que viuen el conflicte més enllà del combat directe. La seva lluita i determinació es contraposa a la lluita militar i el seu és un heroisme de rereguarda, en la lluita per a mantenir la identitat i un ordre social i polític que ha de canviar per a sempre més.
A mesura que la narració avança, el llibre es concentra en una decisió clau: com respondre a la violència sense perpetuar-la, com resistir moralment en temps de devastació.
Els invictes manté viva la seva capacitat de reflexió sobre la memòria, la violència, la venjança, la responsabilitat moral i la dificultat d’afrontar una derrota en la qual no s’ha volgut pensar.
Amb Els invictes, Edicions de 1984 continua el seu projecte de llarg abast d’incorporar a la llengua catalana l’obra de William Faulkner, un dels noms majors de la literatura nord-americana del segle XX. Aquesta nova traducció del Premi Nobel de Literatura de l’any 1949 se suma als set títols fins ara publicats, entre ells la “trilogia dels Snopes” formada per El llogaret, La ciutat i La mansió.
