La figura de Josep Pallach ha estat prou revisada a través de llibres i articles diversos, entre els quals destaca l’estudi de Glòria Rubiol Josep Pallach i el Reagrupament (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995) centrat en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya des de la seva creació, el novembre de 1974, fins a la seva dissolució, el juliol de 1978. L’any 1976 Reagrupament s’havia convertit en el Partit Socialista de Catalunya l’any 1976, acabant la seva vida amb la fusió amb el Partit Socialista de Catalunya-Congrés i la Federació Socialista Catalana del PSOE. La mort de Josep Pallach va ser un llastre impossible de superar per a un partit que estava destinat a convertir-se en el referent de l’esquerra catalana. Per a molts Pallach encara encarna l’esperança frustrada d’una esquerra d’obediència estrictament catalana, havent superat la dura càrrega de l’exili.
El periodista i escriptor Joan Safont (Mataró, 1984) fa una aproximació completa a Josep Pallach, política i pedagogia on encara tant el seu vessant professional com a pedagog com en la seva faceta política, que va començar de ben jove a Figueres, on va néixer el 1920. Safont recupera la trajectòria d’un home que va viure intensament la història convulsa del seu temps: des de l’educació republicana fins a la guerra civil, l’exili, la resistència antifeixista i la lluita pel socialisme democràtic i l’autogovern català durant la Transició. L’atzarosa vida de Josep Pallach passa per la seva militància a les Joventuts Comunistes Ibèriques, la integració al POUM, la guerra i l’exili a París, on continuaria lluitant contra els nazis i posteriorment, durant el llarg exili, madurant una idea de socialisme democràtic catalanista i europeista. Alhora mantenia el seu compromís amb l’ensenyament, com docent i com a pensador de l’educació, tot plegat enmig de la duresa de l’exili i les dificultats econòmiques i vitals.
Safont dibuixa un retrat molt periodístic de Josep Pallach, amb un ús eficaç de les fonts (amb testimonis, correspondència i una acurada contextualització històrica), en una biografia que s’allunya tant de l’hagiografia com del retrat fred. És un llibre útil per entendre el present a través del passat, i per recuperar una figura d’un home que ha estat considerat “l’esperança truncada del socialisme català”. La seva mort inesperada l’11 de gener de 1977, quan encara no s’havien celebrat les primeres eleccions dites democràtiques va causar un gran impacte en seguidors, amics i també rivals polítics, i va afavorir el dibuix d’una determinada transició política i posterior recomposició de l’autogovern.
Josep Pallach, polític i pedagog recupera un personatge imprescindible de la nostra història. Alhora, ens recorda que la política també pot ser una eina de servei públic, a partir de la coherència ideològica personal, i que la pedagogia no és aliena al compromís i serveix també per a construir una societat lliure, com la volia Pallach, un home que va saber conjugar ètica, ideologia i acció.
Josep Pallach, política i pedagogia. L’esperança truncada del socialisme català. Joan Safont. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2025. 328 pàgines. 19,90 €
