Tot i que el Canet Rock original només va tenir quatre edicions, del 1975 al 1978, s’ha mantingut com un dels capítols més llegendaris de la història de la música catalana. Aquells festivals van concentrar l’esperit d’una època que volia girar full, trencar l’aire viciat del franquisme i obrir espais per a la llibertat i la cultura popular. Més enllà de ser un festival musical, el Canet Rock va ser un esdeveniment social, on música, cultura i política van trobar un punt d’encontre.
Aquesta és la matèria que Donat Putx investiga a Canet Rock. Mig segle de música i follia (Enderrock Llibres). El periodista i crític musical evita tant la nostàlgia fàcil com la reconstrucció mitificadora i escriu una mirada coral, fonamentada en testimonis, arxius i un ampli corpus fotogràfic. El resultat és una crònica densa i viva d’uns temps de canvis i esperances.
A través de les veus dels protagonistes —músics, promotors, tècnics, periodistes i espectadors— Donat Putx mostra el contrast entre la precarietat dels mitjans i l’ambició de les expectatives. Hi apareixen figures icòniques com Pau Riba, Sisa o la Companyia Elèctrica Dharma, però també molts noms menys coneguts que donen cos i textura a una història col·lectiva que va ser alguna cosa més que una suma d’actuacions.
El volum s’enriqueix amb una documentació gràfica d’alt nivell, amb fotografies de Francesc Fàbregas, Ferran Sendra i Xavier Mercadé, entre d’altres. Les seves imatges aporten detalls vívids i emocionants.
També hi ha espai per al context —els orígens de la contracultura catalana, la influència del Maig del 68, el pes de les prohibicions, la transformació del públic— i per a l’herència (si n’hi ha) posterior, amb un epíleg dedicat a la reaparició del festival el 2014, ja en un altre context musical i mediàtic.
Putx escriu des de distància analítica, però també amb complicitat amb els protagonistes, reivindicant la força d’una generació que va saber convertir la precarietat en motor creatiu. L’autor no oculta les contradiccions: l’organització caòtica, les tensions internes, la ingenuïtat política o les dificultats per sostenir un projecte d’aquella magnitud en un país sense infraestructures culturals.
Més enllà de la reconstrucció d’uns fets, Canet Rock. Mig segle de música i follia dona significat a tot allò que el festival va posar en joc: la relació entre cultura i poder, la frontera entre art i espectacle, la necessitat de trobar espais propis en una societat en transformació. Per a la història quedaran les actuacions (mítiques) de Pau Riba o de la Companyia Elèctrica Dharma, la no-actuació de Sisa, i grups com Oriol Tramvia, l’Orquestra Mirasol, Música Urbana o Ia i Batiste, que van ser els fonaments del rock català.
Canet Rock. Mig segle de música i follia permet veure en conjunt els Canets originals i el seu mirall en les edicions recuperades a partir del 2014. És, en definitiva, un exercici de memòria musical que reivindica un moment de gran creativitat i grans expectatives. Fugint de la nostàlgia o amb les justes i necessàries dosis de nostàlgia.
Canet Rock. Mig segle de música i follia. Donat Putx. Enderrock Llibres. Barcelona, 2025. 160 pàgines. 19,00 €
