El que hauria de ser un impuls per a la llengua s’ha convertit en una estocada mortal per al teixit empresarial audiovisual de proximitat. El Departament de Política Lingüística ha publicat unes noves bases per a la incorporació del català en plataformes digitals que, a la pràctica, creen una “primera divisió” per als grans grups internacionals i un mur infranquejable per a les distribuïdores independents.
Privilegis per als “grans”, molles per als de casa
L’escàndol rau en la divisió per facturació (base 1.3). Les empreses que facturen més de 10 milions d’euros (Modalitat A) tenen via lliure per demanar ajuts tant per a llargmetratges com per a sèries que s’estrenin directament en digital. En canvi, les empreses de la Modalitat B —les independents— queden totalment excloses de les subvencions per a sèries.
A més, la discriminació és flagrant en el contingut cinematogràfic:
- Els gegants: Poden rebre diners públics per pel·lícules que no hagin passat mai pel cinema.
- Els independents: Només poden optar a l’ajut si la pel·lícula s’ha estrenat a sales i ha superat els 3.000 espectadors, una xifra difícil d’assolir en el mercat actual per a molts títols de qualitat o nínxol.
Més de 30 empreses condemnades a la irrellevància
Aquesta mesura deixa a l’estacada distribuïdores històriques i projectes emergents com Adso Films, Vercine, Alfa Films, Karma o Paycom, entre moltes d’altres. Fins i tot èxits recents com la reedició de “Heidi” pel seu 50è aniversari (Planeta Junior) tindrien problemes per encaixar en aquest nou marc asfixiant.
“Ens trobem que, després d’anys de preparació per entrar en un mercat gens fàcil, l’administració ens tanca la porta a la cara”, denuncien fonts del sector. Mentre les grans plataformes rebran diners públics amb facilitats totals, les empreses que realment han picat pedra per portar el català a les pantalles durant anys es veuen expulsades del sistema de doblatge i distribució de sèries.
Amb aquesta decisió, la Generalitat no només posa en perill la supervivència de les distribuïdores independents, sinó que lliura el futur de la llengua en l’àmbit digital exclusivament a la voluntat dels grans holdings que no tenen cap arrelament al territori.
