La Universitat de Girona elimina “Història de Catalunya” com a assignatura obligatòria del Grau en Història

Recordem que la Universitat de Girona va esbroncar a l’ex consellera Gemma Geis per exigir fer l’examen en català
La Universitat de Girona (UdG) ha pres una decisió genocida contra el país que li aporta el finançament necessari per existir i que ha generat una forta polèmica: ha eliminat l’assignatura Història de Catalunya com a matèria obligatòria del pla d’estudis del Grau en Història per al curs 2025-2026. Segons l’oferta oficial d’assignatures de la UdG per al curs 2025-2026, ja no hi ha cap assignatura obligatòria amb el nom “Història de Catalunya”. L’assignatura, que anteriorment formava part del nucli obligatori (normalment de 12 crèdits al 3r curs), ha passat a ser optativa o ha quedat catalogada com a “de pla vell” sense docència garantida. D’aquesta manera, els estudiants del Grau en Història podran obtenir el títol sense haver cursat cap matèria específica sobre la història de Catalunya. En canvi, es mantenen com a obligatòries assignatures com Història d’Espanya, Espanya i Amèrica o temes relacionats amb la monarquia hispànica, que continuen sent eixos centrals del pla d’estudis.
Aquesta mesura ha estat denunciada com un clar exemple de menyspreu cap a la història pròpia del país a la universitat gironina. Fonts de l’entorn acadèmic català consideren que es tracta d’un pas més en la desnacionalització de la formació universitària a Catalunya, on es forma historiadors sense un coneixement bàsic i obligatori de la història nacional. La polèmica s’ha estès ràpidament per xarxes socials, on molts usuaris critiquen que, mentre es relega la història catalana a l’àmbit optatiu, la perspectiva hispànica continua reforçada al currículum obligatori. Aquesta decisió de la UdG s’afegeix a casos similars en altres universitats catalanes, com la UOC, on la història de Catalunya també queda reduïda a assignatures optatives.
El cas Gemma Geis a la Universitat de Girona
L’octubre de 2022, l’exconsellera de Recerca i Universitats i actual vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, es va presentar a un procés d’estabilització de plaça com a professora agregada de Dret Administratiu a la Universitat de Girona (UdG), on ja treballava com a interina.Geis va demanar fer les proves en català, la seva llengua materna. La universitat hi va accedir i va habilitar un servei de traducció simultània (que va costar uns 4.000 euros). Tanmateix, el tribunal estava format per una majoria de membres de fora de Catalunya (tres de cinc).Durant i després de la prova, alguns examinadors li van fer retrets públics: Li van recriminar que no utilitzés la “llengua comuna” (el castellà).
Una professora de la UdG li va retreure manca d’ètica universitària, de neutralitat i d’universalitat, criticant el cost de la traducció. Un altre membre del tribunal (de la Complutense de Madrid) va defensar que la majoria de membres fossin de fora de Catalunya perquè això demostrava “què és universitat”.
Geis va presentar una queixa davant la Síndica de Greuges de Catalunya. La síndica, Esther Giménez-Salinas, va intervenir en dues ocasions i va demanar a la UdG que actués com a mediadora i que demanés disculpes a Geis per la discriminació lingüística. El rector de la UdG, Joaquim Salvi, s’hi va negar i va defensar l’actuació de la universitat. El cas va quedar sense resolució interna satisfactòria i, el setembre de 2025, Gemma Geis el va portar al Consell d’Europa per vulneració de drets lingüístics. Aquest episodi s’ha convertit en un exemple recurrent de les tensions lingüístiques que es viuen a tot el país i amb molts silencis polítics davant la greu situació de la llengua.