Avui ens acomiadem amb gratitud i admiració de Josep Piera (Beniopa, 1947 – Gandia, 5 d’abril de 2026), un dels grans poetes, narradors, assagistes i traductors valencians del nostre temps, que ens ha deixat als 78 anys deixant un llegat ric i vibrant.
Piera va ser una veu destacada de la Generació dels 70 de la literatura catalana. Es va donar a conèixer amb l’antologia Carn Fresca i va construir una obra extensa i generosa que uneix poesia, narrativa, dietaris i assaig. Entre els seus títols més estimats hi ha El somriure de l’herba (Premi Carles Riba), El Cingle Verd (Premi Josep Pla) o Ací s’acaba tot, recentment reeditat. La seua escriptura està impregnada de l’amor pel paisatge mediterrani, pels viatges i per la Safor, que va convertir en un escenari mític amb el Cingle Verd i la vall de la Drova com a espais centrals.
Més enllà de la creació literària, Josep Piera va ser un defensor incansable de la llengua catalana al País Valencià. Va treballar per articular un sistema literari comú, va impulsar la presència del català a l’escola i a la societat, i va col·laborar en iniciatives com la revista Cairell, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i els Encontres d’Escriptors de la Mediterrània. La seua tasca cívica i cultural va quedar reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1991) per la direcció de l’Any del Tirant, el nomenament com a fill predilecte de Gandia (2010), el Premi Abril d’Acció Cívica Valenciana (2013) i, especialment, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023), que Òmnium Cultural li va atorgar per tota una trajectòria dedicada a la llengua i a la literatura.
