Carles Rebassa esclata contra els “pactes autonòmics per la llengua” i exigeix fer el català imprescindible per viure als Països Catalans

El pacte nacional per la llengua signat per Òmnium qüestionant per Rebassa
En la primera edició de la Nit de les Lletres Catalanes, celebrada a la Sala Oval del MNAC i organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans, l’escriptor mallorquí Carles Rebassa (Palma, 1977) va guanyar el 66è Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Prometeu de mil maneres (Univers), dotat amb 75.000 euros. Però el moment més intens de la nit no va ser l’anunci del premi, sinó el discurs de recollida, on Rebassa va fer una defensa radical de la llengua catalana i va carregar sense mitges tintes contra la situació actual.
Reivindicar la victòria col·lectiva de l’1-O
«Ni discursos apocalíptics, ni mentides bilingüistes ni racistes, ni pactes autonòmics per la llengua. Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans. I això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai», va declarar davant un públic que va respondre amb aplaudiments intensos. Rebassa va insistir que «sense llengua no hi ha país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies ni res.
Sense el català nosaltres no hi som, la resta són mentides i els nostres enemics ho saben de fa molt de temps». Va apuntar directament als fets de l’octubre del 2017, recordant que «això només ho podem fer possible nosaltres si ens tornem a determinar com fa nou retransmès anys, abans que porucs, mesells i traïdors ens deixessin amb el cul a l’aire». El discurs, per 3Cat, ha generat un gran ressò a les xarxes i als mitjans, convertint la gala —que agrupa dotze premis literaris i pretén ser els «Gaudí de la literatura catalana»— en una plataforma de reivindicació política i lingüística més enllà del pur àmbit cultural. Rebassa, poeta reconegut (amb premis com el Carles Riba el 2018) i narrador, ha transformat el seu moment de glòria en una crida oberta a abandonar les solucions «autonòmiques» i apostar per una protecció real i imprescindible de la llengua als Països Catalans.