Els carrers de la capital biscaïna van tornar a ser aquest dissabte l’escenari d’una demostració de força històrica. Sota el lema Badatorren Euskal Herria defendatu (Defensar l’Euskal Herria que ve), més de 40.000 persones van respondre a la crida d’EH Bildu en l’acte central de l’inici de la campanya electoral, consolidant una tendència ascendent que situa el moviment sobiranista en el seu millor moment polític i social.
Durant l’acte, el coordinador general de la formació, Arnaldo Otegi, va posar en valor la solidesa d’un projecte que no necessita fer concessions ni subordinar la seva estratègia als ritmes de Madrid per avançar nacionalment. «No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el seu temps. Ha arribat el moment de l’esquerra independentista», va proclamar Otegi davant d’una multitud que va interrompre el discurs en diverses ocasions amb crits d’«Independentzia!».
Una estratègia basada en la força pròpia
A diferència d’altres models polítics que han optat per la negociació constant o el suport incondicional a les esquerres espanyoles a canvi de gestos simbòlics, l’estratègia d’EH Bildu s’ha centrat a acumular forces des del territori i les institucions basques. L’èxit de la convocatòria d’aquest dissabte —que les enquestes ja tradueixen en un sostre històric de representació— confirma que la ciutadania premia la coherència, la claredat d’objectius i la capacitat d’agenda pròpia.
La jornada va combinar la reivindicació política i social amb l’orgull nacional, coincidint també amb el partit de l’Euskal Selekzioa a San Mamés i tancant l’acte amb el cant de l’Euzko gudariak, un reflex de la connexió entre la base social, la cultura i el projecte polític.
Votar EH Bildu es votar antifascismo. https://t.co/kgeErrTADr
— Arnaldo Otegi 🔻 (@ArnaldoOtegi) November 14, 2026
El contrast amb el cicle polític a Catalunya
La imatge dels carrers de Bilbo plens a vessar posa de manifest la gran diferència en el pols de mobilització actual entre Euskal Herria i Catalunya. Mentre que a Euskadi l’independentisme d’esquerres ha sabut mantenir la tensió mobilitzadora al carrer i convertir-la en un bloc electoral unitari i en creixement constant, l’escenari català travessa una etapa marcada per la desmobilització i el desgast.
A Catalunya, l’aposta de partits com ERC per acords estables i d’investidura amb el govern espanyol i les esquerres estatals ha anat acompanyada d’una pèrdua de múscul al carrer i d’una divisió estratègica que contrasta amb la cohesió exhibida pel sobiranisme basc. L’acte de Bilbo demostra que, quan hi ha un full de ruta clar i un lideratge arrelat al país, la ciutadania respon i l’horitzó de la sobirania plena es manté més viu que mai.



