L’Executiu aprova a corre-cuita un darrer paquet de 13.000 milions per a Indra, Airbus i Navantia a les portes de les eleccions del 29-N, eludint el debat al Congrés i esquivant els controls de transparència denunciats per l’AIReF
En plena recta final cap a les eleccions generals del 29 de novembre, el Govern espanyol —que s’autodefineix com el més progressista de la història— ha consumat una mobilització de recursos públics sense precedents a favor de la indústria armamentística. Segons ha detallat el diari La Vanguardia, l’Executiu ha compromès en els darrers dos anys més de 30.000 milions d’euros per a Programes Especials d’Armament (PEM), una xifra astronòmica amb la qual es podrien construir 250.000 habitatges socials (calculant un cost mitjà de 125.000 euros per pis).
L’operació s’ha dut a terme sense uns Pressupostos Generals de l’Estat actualitzats, sense decrets d’aprovació sotmesos al debat del Congrés ni control de la Diputació Permanent, i amb una manca de detall que ja ha fet saltar totes les alarmes.
Un repartiment multimilionari a les portes de les urnes
La darrera tongada d’aquesta despesa s’ha segellat als últims Consells de Ministres abans que el Govern entri en funcions. Aquest tram final suposa un repartiment de 13.000 milions d’euros dirigits gairebé en exclusiva als tres grans gegants del sector a Espanya:
- Indra: Es corona com la principal beneficiària de la pluja de milions, liderant projectes com els sistemes de defensa aèria d’alta mobilitat (3.396 milions), la navegació robusta per a les Forces Armades (2.300 milions) i els sistemes antidrons (1.450 milions).
- Navantia: La drassana pública s’assegura càrrega de treball per modernitzar els submarins S-80 (2.735 milions), adaptar caçamines i vaixells d’assalt amfibi (més de 1.100 milions) i construir noves unitats per a l’Armada (més de 550 milions).
- Airbus: El grup aeronàutic rep encàrrecs per valor de prop de 2.500 milions d’euros destinats a l’evolució dels avions C295 i A330 MRTT, així com dels helicòpters NH-90.
El silenci i el suport de les forces progressistes
Aquest rearmament històric s’ha produït amb el suport directe o indirecte del bloc de forces progressistes i sobiranistes que sostenen l’Executiu al Congrés —com l’espai de l’esquerra confederal (Frente Amplio/Sumar), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), EH Bildu o Compromís—. Tot i que aquestes formacions han fet bandera tradicionalment de l’antimilitarisme, la despesa social i el dret a l’habitatge, el seu aval a la governabilitat i l’absència d’una oposició efectiva que freni aquestes modificacions de crèdit han permès tirar endavant aquesta inversió milionària en defensa sense que s’hagi obert cap crisi de govern ni s’hagi forçat el debat parlamentari.
Opacitat i advertiments dels organismes fiscalitzadors
Més enllà de la magnitud de les xifres —que contrasten amb les dificultats d’accés a l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu de gran part de la ciutadania—, el procediment emprat ha aixecat fortes crítiques per l’opacitat en la gestió.
L’Executiu s’ha limitat a publicar els imports globals i els conceptes generals a les referències del Consell de Ministres, sense precisar els detalls de les adjudicacions ni sotmetre les partides a la publicitat i l’escrutini parlamentari habituals. Aquesta pràctica de modificar crèdits pressupostaris per la porta del darrere, sense presentar un projecte de llei de pressupostos, ja va ser denunciada recentment per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que va advertir que aquests mecanismes dificulten greument la transparència i el control de les finances públiques.
Amb aquest moviment d’última hora —impulsat per les mateixes empreses del sector abans que un govern en funcions perdés la capacitat de compromís financer—, l’Executiu deixa lligat de mans el pròxim Congrés dels Diputats i garanteix a la indústria militar una cartera de comandes blindada per a la pròxima dècada, tot per complir amb l’objectiu de despesa del 2,1% del PIB exigit per l’OTAN.
