Mentre el govern municipal licita les obres de connexió entre Verdaguer i Francesc Macià, creixen les crítiques pel menyspreu a la voluntat popular i pel transvasament de fons públics cap a la concessionària privada TRAM
El debat sobre la connexió del tramvia pel tram central de l’avinguda Diagonal torna al centre de la polèmica política i ciutadana a Barcelona. Tot i que el govern municipal ja ha tret a licitació la segona fase de les obres, amb un pressupost global que ascendeix als 217 milions d’euros, sectors crítics i l’oposició denuncien que el projecte passa per alt la voluntat expressada pels barcelonins a les urnes i afavoreix directament interessos empresarials privats. [1, 2,]
El precedent oblidat de la consulta del 2010
Els detractors de la infraestructura recorden que la ciutadania ja es va pronunciar de manera clara sobre aquesta qüestió. El maig de 2010, sota l’alcaldia de Jordi Hereu i amb el suport d’ERC al consistori —liderada aleshores per Jordi Portabella, impulsor d’aquella consulta ciutadana—, Barcelona va celebrar un referèndum sobre la reforma de la Diagonal que incloïa la unió tramviària. El resultat va ser contundent: l’opció de no executar el projecte va guanyar per àmplia majoria, convertint la votació en un rebuig explícit al tramvia per aquesta artèria. L’avanç actual de les obres reobre el debat sobre la utilitat real de les consultes populars quan les decisions es reverteixen anys després sense tornar a preguntar als veïns.
217 milions de fons públics i el paper de l’operadora privada
El pla econòmic detallat per executar aquest tram contempla una despesa pública de 217 milions d’euros, repartits entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya:
- 65,5 milions d’euros per a l’ampliació del col·lector de la Diagonal.
- 54,5 milions d’euros per reurbanitzar la superfície entre el passeig de Sant Joan i la plaça de Francesc Macià.
- 97,1 milions d’euros a càrrec del Govern per instal·lar la infraestructura ferroviària.
Més enllà del cost per a les arques públiques i dels 44 mesos d’obres previstos a partir de l’estiu del 2027, el focus de la indignació recau en el model d’explotació. A diferència del metro o dels autobusos urbans, gestionats per l’operadora pública TMB, la xarxa del tramvia (TRAM) funciona mitjançant una concessió participada majoritàriament per grans grups empresarials i constructores privades. Per als crítics del projecte, com recullen diverses anàlisis d’opinió publicades recentment, l’operació suposa destinar centenars de milions dels contribuents a construir una infraestructura que incrementarà el volum de passatgers i els beneficis d’una gestió privada.
Oposició política i patronal en marxa
L’oposició al projecte no només prové de sectors veïnals, sinó també del teixit econòmic i polític. Les patronals han advertit que la supressió de carrils de circulació agreujarà el col·lapse de trànsit als accessos de la ciutat. Paral·lelament, formacions com Junts i el PP ja han avisat que, si assoleixen l’alcaldia a les eleccions municipals del maig del 2027, estudien aturar l’inici d’unes obres que consideren perjudicials per a la mobilitat i el comerç de Barcelona.
El gir d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) respecte al tramvia per la Diagonal s’ha convertit en un dels principals focus de crítica política a Barcelona. El debat enfronta els detractors, que denuncien una contradicció democràtica i un afavoriment al capital privat, amb la direcció actual del partit liderada per Elisenda Alamany, que defensa la infraestructura com a clau per a la mobilitat sostenible i assegura haver-ne blindat el control públic.
Les crítiques al gir d’ERC i al model de gestió
Els sectors crítics i l’oposició assenyalen dues grans contradiccions en l’actuació dels republicans:
- Incompliment de la consulta del 2010. El maig de 2010, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar una consulta ciutadana impulsada precisament pel llavors líder municipal d’ERC, Jordi Portabella. En aquella votació, prop del 80% dels participants van rebutjar les dues opcions de reforma que incloïen el tramvia. Els crítics retreuen a ERC que ignori el resultat d’un referèndum que el seu propi partit va forçar.
- Beneficis privats finançats amb diners públics. La segona fase de les obres suposa una inversió pública de 217 milions d’euros entre l’Ajuntament i la Generalitat. Diverses veus crítiques denuncien que aquesta inversió pública incrementa la rendibilitat de TRAM, una concessionària participada majoritàriament per grans grups empresarials i constructores privades que al llarg dels anys ha repartit prop de 200 milions d’euros en dividends entre els seus socis.
- Canvi de discurs d’Elisenda Alamany. L’any 2019, com a número dos de la llista municipal d’ERC, Alamany justificava l’oposició dels republicans al projecte d’Ada Colau exigint abans una gestió pública real de l’operador. Actualment, com a secretària general d’ERC i candidata a l’alcaldia, avala l’execució immediata de les obres al costat del PSC i els Comuns.
