La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha culminat un nou capítol de la transició cap a la plena espanyolització de l’esport català. L’entitat presidida per Gerard Esteva ha escollit com a gran estrella convidada de la inauguració del seu Congrés de Clubs a Joan Antoni Samaranch Salisachs, actual vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI) i fill del conegut dirigent franquista que va liderar el mateix organisme internacional.
L’elecció no és en absolut casual, sinó altament simbòlica. Samaranch fill és l’hereu polític directe del llegat que va modificar els reglaments olímpics amb l’únic objectiu de blindar el sistema i impedir per complet que Catalunya fos acceptada com a membre de ple dret al COI.
Durant la seva intervenció al Reial Club de Polo de Barcelona, lluny de trobar qualsevol oposició o recordatori de la històrica reivindicació nacional, Samaranch ha proclamat tot cofoi que la potència del model d’èxit de l’esport català resideix precisament en com serveix de motor de pes «a dins d’Espanya». Segons el dirigent, l’esdeveniment i l’estructura catalana són un gran exemple d’integració organitzativa que enforteix directament la posició de l’esport espanyol a l’esfera internacional.
Aquesta submissió de la UFEC al relat oficialista de l’Estat posa de manifest una realitat denunciada pel teixit de base: l’oblit flagrant de les seleccions catalanes oficials. La direcció de l’esport federat català ha triat capitular davant dels interessos econòmics i el manteniment de les subvencions i acords financers estatals. L’aposta transparent pels diners ha guanyat la partida a la dignitat esportiva i institucional, confirmant com les cúpules dirigents han sucumbit al suborn econòmic de Madrid per enterrar de forma definitiva el dret legítim de les federacions de Catalunya a competir amb cara i ulls arreu del món.
