L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació penal del ‘cas DGAIA’ en estimar el recurs de l’associació Acció Cassandra [8 de setembre de 2026]. La Secció 21 del tribunal ha revocat la inadmissió de la querella dictada el passat 8 d’abril pel Jutjat d’Instrucció número 27, en determinar que els fets denunciats presenten elements indiciaris suficients i no es podien descartar de pla. Contra aquesta resolució no hi cap recurs ordinari.
Els investigats i els delictes denunciats
La querella de l’acusació popular es dirigeix contra una desena de responsables polítics i exalts càrrecs del Departament de Drets Socials i de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
- Principals implicats: Entre els denunciats figuren els exconsellers Chakir El Homrani, Dolors Bassa, Violant Cervera i Carles Campuzano; exalts càrrecs com Josep Ginesta, Ester Sara Cabanes, Ricard Calvo, Georgina Oliva, Jasone Latorre, Irene Casamitjana i Oriol Amorós; a més de la mateixa DGAIA, la FEDAIA i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
- Tipus penals: S’investiguen presumptes delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, encobriment, assetjament laboral i finançament il·legal de partit.
Les proves que validen la investigació
L’Audiència de Barcelona ha corregit el jutge instructor en considerar que la denúncia té una base objectiva sòlida. El tribunal es fonamenta en els següents indicis aportats:
- Enregistraments de converses i expedients amb presumptes irregularitats.
- Informes de la Sindicatura de Comptes.
- Una investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya que ja va avalar la versemblança del cas.
- Un desviaament de 167 milions d’euros en pagaments indeguts en prestacions socials (2016-2020), dels quals 4,7 milions d’euros afecten directament joves extutelats.
«Això no es podia enterrar en un calaix»
El president i advocat d’Acció Cassandra, Lluís Gibert, ha valorat la resolució com un pas processal de gran transcendència. Gibert ha destacat que l’Audiència «desmunta la idea que estàvem davant d’una querella sense base» i envia un missatge clar contra la impunitat: «Quan hi ha indicis de malversació, de possibles places fantasma i d’assetjament a qui ho denuncia, la resposta d’un estat de dret no pot ser mirar cap a una altra banda».
