Has vist Òmnium? De què serveix fer bondat amb el govern socialista?
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) manté una tendència legislativa constant en contra de l’ús de la llengua catalana. Segons l’últim informe trimestral de Plataforma per la Llengua, durant la primera meitat de l’any 2026 s’han publicat un total de 69 normes discriminatòries per al català i els catalanoparlants.
L’entitat adverteix que aquesta dinàmica és independent del color polític de l’executiu estatal. Els mecanismes de negociació actuals no aconsegueixen frenar un marc normatiu que relega la llengua pròpia en favor del castellà.
Les dades de la primera meitat del 2026
- 69 normes totals: Registrades durant els sis primers mesos de l’any.
- 34 normes al primer trimestre: Fixades en l’inici del recompte anual.
- 35 normes al segon trimestre: Sumades en l’últim període analitzat.
La influència de les institucions europees
De les 35 normes publicades en el segon trimestre, 16 tenen origen europeu. Aquest fet és una conseqüència directa de les decisions de l’Estat espanyol:
- El castellà és l’única llengua de l’Estat reconeguda com a oficial a la Unió Europea.
- Normes de consum o d’etiquetatge europees (com la de productes fitosanitaris) s’apliquen només en la llengua estatal oficial, obligant a l’ús exclusiu del castellà.
- Directives sobre informació bancària o sobre les eleccions municipals utilitzen fórmules que acaben garantint els drets en castellà sense blindar el català.
Creixement de la normativa estatal discriminatòria
Les 19 normes restants d’aquest trimestre provenen directament de les institucions de l’Estat:
- Exigència de domini del castellà: Resolucions com les de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) obliguen els aspirants d’ajuts a acreditar el domini del castellà.
- Etiquetatge obligatori: Reials decrets sobre emergències del mercat i emissions de maquinària imposen la declaració responsable com a mínim en espanyol.
- Tràmits d’estrangeria: El procés de regularització extraordinària de residents obliga a presentar la documentació judicial del país d’origen traduïda exclusivament al castellà.
Una base jurídica desigual
L’ONG del català recorda que aquesta discriminació respon al disseny de l’article 3 de la Constitució espanyola. Aquest text imposa el deure general de conèixer el castellà per a tots els ciutadans, un estatus que els tribunals de l’Estat han prohibit estendre a les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris.
