Els catalans, bascos i gallecs obligats a jugar amb Espanya sota amenaces
L’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha desfermat una onada d’indignació internacional arran de la seva última columna d’opinió publicada al diari digital El Debate. Analitzant els partits del Mundial 2026, Rajoy ha afirmat de manera provocadora que la selecció de França —rival d’Espanya a les semifinals— té “un altíssim nivell, això sí, sense francesos”. Aquest atac a la diversitat del combinat gal ha estat qualificat d’”absolutament inacceptable” i “racista” per part del Govern francès i de l’Executiu de Pedro Sánchez. Tanmateix, la provocació de Rajoy amaga una profunda lectura política que es gira en contra de la mateixa selecció espanyola
Mentre l’expresident es focalitza en l’origen ètnic de la selecció francesa —on 23 dels 26 jugadors han nascut realment a França—, passa per alt que la selecció de la qual ell presumeix sobreviu gràcies a jugadors procedents de Catalunya, el País Basc i Galícia. Una part molt important del planter de “La Roja” està format per futbolistes d’aquestes nacions històriques, els quals formen part d’un cos electoral i d’una realitat nacional diferenciada de l’ideari d’espanyolisme uniformador que defensa la dreta de Rajoy. Per tant, la provocació obre el debat de si l’expresident espanyol realment viu aliè a la composició plurinacional de la seva pròpia selecció només per utilitzar el futbol com un instrument de confrontació política.
Aquesta forçada representació plurinacional amaga, a més, una realitat de caràcter impositiu darrere els despatxos de la Federació Espanyola. Els jugadors de Catalunya i de les altres nacions històriques es troben sota una estricta obligació legal que els prohibeix rebutjar la convocatòria de la selecció espanyola, ja que la Llei de l’Esport de l’Estat tipifica com a infracció molt greu la renúncia a competir-hi, fet que pot comportar dures sancions d’inhabilitació i multes econòmiques desorbitades. D’aquesta manera, el sistema lliga els futbolistes catalans mitjançant una combinació d’amenaces de càstig professional i grans compensacions econòmiques per part d’Espanya, creant una “fidelitat obligada i comprada amb diners” que desmunta qualsevol relat d’unió patriòtica voluntària en l’equip estatal.
