Avui l’Ull de Déu ens descriu una crònica sarcàstica i anticipada del partit de futbol del mundial que enfrontarà Espanya (Borbons) contra Àustria (Àustries). Amb el desig d’una derrota d’Espanya us desitjo que un ho passeu molt bé. Sempre ens quedarà encara Portugal.
El destí, que té un sentit de l’humor marcadament austriacista, ha tornat a col·locar el país davant del seu tiberi històric preferit. Aquest dijous no es juga un simple partit de futbol del Mundial; aquest dijous es disputa la pròrroga pendent de la Guerra de Successió
La selecció de la monarquia borbònica es veurà les cares contra Àustria, i a les xarxes i places de Catalunya el teixit popular ja ha triat colors: el blanc de les línies de l’Habsburg torna a estar de moda.
Mentre la premsa intenta analitzar l’enfrontament en clau de “pressió alta”, els historiadors de guàrdia recorden que l’única tàctica catalana és la resistència a ultrança. Des que Felip V va abolir les nostres Corts, la línia editorial del carrer s’ha mantingut inalterable: si juga el bloc centralista de l’Anjou, el cor batega a favor del pactisme de Viena.
La gran paradoxa del matx es viurà, com sempre, a la gespa. En un gir de guió que ni el Duc de Berwick hauria superat, els esportistes catalans saltaran al camp seguint estrictament obligats per llei a defensar l’escut dels Borbons, sota amenaça de sancions de l’imperi esportiu central de Madrid. Una autèntica lleva forçosa del segle XXI on els cracs de casa nostra hauran de suar la samarreta de la dinastia de la Nova Planta contra la seva pròpia nostàlgia històrica.
L’Onze Inicial de la Resistència (Tàctica 1-7-1-4)
Davant les traves estatals, el comitè clandestí de l’Arxiduc ja ha filtrat l’onze ideal de l’austriacisme per si cal assaltar la gespa per la via de la insurrecció:
- A la porteria: El general Moragues. No passa ni l’aire. Un mur defensiu imbatible que manté el cap fred fins i tot en les pitjors situacions [ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues_i_Mas].
- Central dret: Antoni de Villarroel. El cap de la defensa. Organitza la línia de quatre amb una disciplina militar que fa tremolar els davanters francesos [ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_Villarroel_i_Pel%C3%A1ez].
- Central esquerre: El Coronel Busquets. Contundent al tall. El seu lema és “bon cop de falç” a l’hora de desbrossar la frontal de l’àrea.
- Lateral dret: Un Vigatà anònim. Puja la banda amb un trabuc a la mà i una resistència infinita pels camins rurals de la Plana.
- Migcentre organitzador: Rafael Casanova. El capità de l’equip. Juga amb la bandera a la mà i distribueix el joc amb un patriotisme constitucional que posa ordre al mig del camp.
- Interior dret: Un teler de Sabadell. Ràpid, mecànic i incansable a l’hora de teixir les jugades d’atac.
- Interior esquerre: Un comerciant de teixits. Expert en el regateig i en desmarcar-se de les taxes i els aranzels de Madrid.
- Mitjapunta: L’Arxiduc Carles. El cervell de l’equip a la mitja part, tot i que hi ha el dubte de si es retirarà al minut 70 si rep una trucada urgent de Viena per ser coronat emperador.
- Extrem dret: El Rosselló mutilat. Juga molt enganxat a la línia de banda dels Pirineus, sempre intentant desmarcar-se del marcatge de París.
- Extrem esquerre: La Miqueleta. Una bala per la banda, imprevisible i capaç de bombardejar l’àrea contrària amb pilotes enverinades.
- Davanter centre: La Resistència a Ultrança. No es cansa mai, pressiona la sortida de la pilota borbònica durant els 90 minuts i no es dona per vençuda ni en el temps de descompte.
Cants preparats pel dia del partit i que tothom pot cantar
¡Ens obligueu, a dur l’escut!
¡Sota l’amenaça del Reial Decret!
¡Però la samarreta no canvia el cor,
i el vostre imperi caurà a la gespa de cop!
¡No ens fareu callar amb la Nova Planta!
¡No ens sotmetreu amb cap xiulet!
Tenim les falçs a punt per al contracop,
¡i el vostre absolutisme se’n va a la merda avui mateix!
¡Felip V, vas cremar Xàtiva!
¡Felip V, vas robar el dret!
Aquí no hi ha súbdits, només hi ha porters,
¡que us pararan els peus amb l’ordre dels furs vells!
¡Podeu bombardejar amb mil penals!
¡Podeu tancar l’estadi per decret!
Barcelona resisteix el vostre atac,
¡i el General Moragues us clavarà un clatellot!
¡Ens vau tallar el Rosselló per la meitat!
¡Vau amagar el VAR per fer la pau!
Àrbitre botifler, titella de París,
¡avui el teu xiulet el penjarem del Pirineu!
Crònica d’un matx sota setge absolut
- Minut 1: Comença el partit. La pilota es mou estrictament segons els paràmetres de la possessió uniforme. El migcampista borbònic intenta centralitzar el joc cap a la capital de l’àrea, però xoca contra les muralles defensives de Barcelona ciutat.
- Minut 17: GOL D’ÀUSTRRIA! Excel·lent combinació del bloc alpí. Un contraatac ràpid fruit del lliure comerç deixa retratada la defensa centralista de l’Anjou. La Plana de Vic esclata en celebracions clandestines. Les perruques volen per l’aire.
- Minut 44: L’àrbitre principal, clarament comprat pels interessos de Versalles, xiula penal a favor de la monarquia espanyola. Els jugadors catalans l’envolten exigint el VAR amb el llibre de les Constitucions a la mà. L’àrbitre s’ho mira, però decideix aplicar un Decret de Nova Planta en temps real i expulsa el capità Rafael Casanova per “rebel·lia tàctica”.
- Minut 45: Gol de penal de la dinastia. Empat al marcador just abans del descans gràcies a l’ús de la força legislativa ordinària. Les potències aliades (Anglaterra i Holanda) decideixen abandonar el camp cap als vestidors per protegir els seus propis interessos comercials. Ens quedem sols per a la segona part.
- El final èpic: El setge a la porteria i el minut 17:14
- La segona part comença amb el pitjor panorama possible: s’ha anat la llum a l’estadi, els aliats internacionals estan prenent el te a les llotges de descans i el marcador assenyala un empat que afavoreix el centralisme de l’Anjou. Però el manual de la resistència a ultrança diu que l’orgull no es pacta.
- Minut 75: El setge borbònic a la porteria catalana és asfixiant. El Duc de Berwick, des de la banqueta, ordena fer un bombardeig de pilotes llargues a l’àrea. L’esquadra de l’Anjou ataca amb tot el pes de l’estat, però a sota els pals emergeix la figura mítica del General Moragues, que atura tres rematades a boca de canó seguides amb els ulls clucs. Després de cada aturada, es col·loca bé el barret d’ala ampla.
- Minut 89: Antoni de Villarroel, amb una estocada tàctica desesperada, recupera una pilota dividida i la serveix cap a la banda per a La Miqueleta. L’extrem avança desfeta de cansament, llançant un últim contraatac lliure de taxes i aranzels. L’estadi sencer conté la respiració; l’àrbitre ja té el xiulet a la boca per acabar el matx i decretar la uniformitat del resultat.
- Minut 90 (+17:14): En el darrer sospir del temps de descompte (curiosament allargat pel quart àrbitre fins al minut 17 amb 14 segons), La Miqueleta penja una pilota enverinada al cor de l’àrea. Els defensors de la Nova Planta salten amb el braç estès per tapar-la per decret, però la pilota rebotona a les botes de la Resistència a Ultrança. L’esfèric fa una paràbola impossible per sobre del porter borbònic i entra plorant per l’escaire.
- ¡GOL! SÍ, ¡GOL DE LA CORONELA!
- L’estadi sencer es converteix en un clam de perruques blanques al vent. La campana Honorata comença a repicar des de la megafonia del camp, trencant els altaveus del control central. Els jugadors borbònics reclamen aïradament un fora de joc basat en les lleis de Castella, però el VAR imperial —revisat directament des dels despatxos de Viena— valida el gol amb segell d’or.
- L’àrbitre xiula el final. El marcador llueix un gloriós i immortal 1-7-1-4 a favor de la causa de l’Arxiduc. No s’ha pogut guanyar el decret, però la dignitat tàctica a la gespa s’ha salvat per als pròxims tres segles.
Si els Borbons guanyen els esperarem amb Portugal, de la que els catalans diem, l’autonomia que volem, la de Portugal.
