Espanya, sempre contra els catalans
L’aparell judicial espanyol torna a activar-se contra els representants polítics i sanitaris de Catalunya. L’Audiència de Barcelona comença aquest dimarts un judici que s’allargarà fins al 15 de juliol contra els exconsellers de Salut, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a més de tres excàrrecs del departament.
Sota el pretext d’un suposat retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el març del 2021, la maquinària de l’Estat busca un càstig exemplar per a la cúpula que va gestionar els pitjors moments de la crisi sanitària de la covid.
Les peticions de pena: Presó i inhabilitació
La pressió de la fiscalia i el sindicalisme policial espanyol busca la mort política i civil dels encausats:
- La Fiscalia: Demana 12 anys d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació. La petició afecta Vergés, Argimon, Marc Ramentol (exsecretari general) i Adrià Comella (exdirector del CatSalut).
- Els sindicats policials (Jucil i Jupol): Exerceixen l’acusació particular amb una set de venjança encara major. Reclamen 3 anys de presó, 15 anys d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros.
Criteris sanitaris vs. Relat de part
La defensa dels excàrrecs de Salut sosté que totes les decisions es van prendre de forma col·legiada i basant-se estrictament en criteris mèdics i de risc vital.
La cronologia dels fets demostra la complexitat d’aquells dies, marcada per les directrius canviants de l’Estat i els problemes de subministrament de la vacuna AstraZeneca:
- Frenada per seguretat: El 15 de març de 2021 el Ministeri de Sanitat va ordenar aturar AstraZeneca pel risc de trombosi.
- Prioritat per edat: Un cop represa la vacunació, Salut va decidir protegir primer la població de més risc (la franja de 60 a 65 anys), on s’incloïen agents de tots els cossos.
- La versió de la conselleria: Vergés va defensar que la prioritat absoluta va ser sempre protegir la població més vulnerable i que la gestió global “va ser un èxit col·lectiu”.
L’acusació es llança sobre els missatges de WhatsApp
El jutge instructor qualifica la decisió de “discriminatòria”, agafant-se a comunicacions internes on es demanava “parar” la vacunació de la policia espanyola. Tot i que els informes tècnics de l’època avalaven centrar els esforços en els grups d’edat avançada per salvar vides, l’Audiència de Barcelona utilitzarà aquests missatges per a bastir una causa penal que el mateix TSJC ja havia arxivat el 2022 en no trobar indicis contra la consellera Vergés.
Amb aquest judici, l’Estat espanyol torna a demostrar que prefereix fiscalitzar les decisions sanitàries d’emergència a Catalunya abans que acceptar que es van prendre sota la sobirania de la gestió mèdica de la Generalitat.
El fracàs i les esquerdes de la Llei d’Amnistia
L’inici d’aquest judici evidencia el fracàs pràctic de la Llei d’Amnistia, incapaç de frenar la persecució judicial contra la gestió de l’independentisme. Les esquerdes d’una llei redactada a mida dels tribunals espanyols permeten obrir noves causes penals camuflades de delictes comuns o administratius. L’aparell judicial de l’Estat esquiva la norma protectora utilitzant l’acusació de prevaricació sanitària per a mantenir viva la via de la inhabilitació política. La judicatura torna a demostrar que té les mans lliures per a desactivar qualsevol blindatge polític i continuar aplicant el seu propi càstig penal.
