La indignació ciutadana ha esclatat contra la direcció de Televisió de Catalunya (TV3) després de perpetrar dues greus operacions de camuflatge polític en menys de 24 hores. Durant la retransmissió de la gran festa de celebració del pòquer de títols del FC Barcelona Femení, realitzada a l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la realització de la cadena pública va fer mans i mànigues per amagar de forma sistemàtica les imatges de la jugadora portuguesa Kika Nazareth mentre feia onejar amb entusiasme una bandera estelada durant l’actuació de Figa Flawas.
L’ “autonomia” que ens cal és la de Portugal. Obrigado @kikarrns!pic.twitter.com/A9dCyi0TPe
— David d’Ent.*X🎗#JoSócCDR (@denterd) May 24, 2026
L’escàndol es va fer encara més gran quan es va comprovar que aquesta directriu de perfil baix i censura de fets d’interès informatiu també es va aplicar el mateix diumenge en el comiat històric de Pep Guardiola a l’estadi del Manchester City. Malgrat que les grades de l’Etihad Stadium es van omplir de pancartes en català i d’estelades per homenatjar l’entrenador de Santpedor, el relat dels serveis informatius de la “Corpo” va optar per diluir el pes d’aquests símbols en un intent descarat de no generar tensions polítiques, provocant una onada de crítiques a les xarxes socials per la pèrdua absoluta de la seva essència de mitjà nacional.
Un consell d’administració inoperant i ostatge dels partits
Al centre de totes les crítiques es troba la gestió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els usuaris i diversos sectors professionals apunten directament a la pèssima feina que estan fent els membres d’aquest òrgan de gestió.
Actualment, els representants nomenats a proposta d’Esquerra Republicana (ERC) i de Junts per Catalunya (Junts) sumen una majoria absoluta folgada dins d’aquest consell d’administració. Lluny de defensar el dret a la informació i el respecte a la realitat sociopolítica del país de manera desacomplexada, la direcció política de la CCMA s’ha convertit en un camp de batalla partidista que neutralitza qualsevol decisió que sigui conflictiva amb l’Estat, demostrant una paràlisi total que perjudica directament els professionals de la casa i els espectadors.
